VILL-VCF: El VCF diu adéu al 2015 amb derrota i molt poc de futbol (1-0)

El València CF acomiadava l’any visitant El Madrigal. Tot un derbi per posar punt i final a un 2015 que va deixar de tot; tant roïn com a bo. Davant este duel, el valencianisme botava amb la que Gary Neville havia preparat per assaltar l’estadi del submarí groguet. Com ja s’havia provat en l’última sessió a la Ciutat Esportiva de Paterna, Alcacer i Álvaro Negredo es perfilaven com els homes encarregats de portar el perill en l’àrea de Areola, per tant, l’esquema tàctic variava fins el vist ara amb un 3-5-2.

Un dibuix que quan rodava la pilota atorgava major presencia al centre del camp, però està no acabava de donar els seus fruits. El Vila-Real, als primers compassos de la primera meitat es movia amb major soltesa pel verd de El Madrigal i donava més sensació de perill sobre la zona defensada per Jaume i cia.

Amb el partit més madur, Bruno va apunt d’estar d’estrenar l’electrònic mitjançant la pilota parada. L’esfèric afortunadament va eixir per molt poc llepant el pal de la meta de Jaume. La presència del VCF en l’atac va començar a fer-se notòria a partir del minut 30 quan els de Marcelino Garcia Toral també afluixaren en les seues prestacions. Finalment la primera part arribava a la seua fi i el millor per als quasi mig millar de valencianistes que acompanyaren als seus fins a Vila-Real era inèdit marcador que es mantenia en el 0-0, deixant-ho tot per als segons 45 minuts que encara restaven per disputar-se abans de dir adéu a l’any.

Sense cap novetat als onzes al tornar al camp, el guió vist al primer temps es va mantindre. El conjunt local era qui millor us feia de la pilota i per tant disposava de millors ocasions per tal de poder trencar l’empat que encara regnava al lluminós.

Prop del 60, el grup de Neville comença a oferir una imatge molt més continuada de joc i el joc canviava de bàndol i ara era el Vila-Real qui patia una i altra volta el canvi de marxa que el conjunt blanquinegre havia posat al partit. El Madrigal ho estava veient i tractava d’ajudar als seus que es contenien davant les arrancades d’André Gomes i els xuts des de llunya de Dani Parejo.

Però precisament quan millor estava el VCF sobre el camp, Bruno Soriano no errava, com al primer temps i d’un magistral xut de falta directa posava l’1 a 0 estrenant així el marcador. La pilota entrava com un fuell sobre la xarxa de Jaume que poc podia fer més. Poc pareix que va acusar eixe colp el VCF perquè ràpidament Alcácer va tornar a disposar d’una bona ocasió per fer el primer del partit.

A falta de 20 per a la fi, tant Marcelino com Gary Neville començaren a moure les seues banquetes en busca de, un ampliar diferències, l’altre igualar el partit. Mina i Piatti foren les seues travesses per tal de buscar la igualada. Amb estes substitucions, Neville disposava al camp d’André-Parejo-Mina-Piatti-Alcacer-Negredo més Cancelo actuant de carriler per l’esquerra. Tota la carn a la graella per fer un gol.

Eixa acumulació d’homes d’atac sorgia efecte i el conjunt de Mestalla veia com queien els minuts i el marcador no variava ni un àpex i la derrota deixava multituds de lectures i cap positives. El conjunt blanquinegre s’acomiadava de l’any 2015 amb una derrota que feia més grans les diferencies amb els que han de ser els teus rivals per les places europees la propera temporada. El Vila-Real amb la victòria es ficava en places Champions i a 11 del València, tot un bon matalaf de punts per afrontar la segona part de la temporada. El calendari no dona un respir i el diumenge Mestalla s’enfrontarà al Reial Madrid en un partit que no convida a res menys que amb el nou any ja estrenat pot portar els 3 punts, cosa prou inesperada.