Victòria d’infart de València Bàsquet després de dues pròrrogues (105-103)

Els de Ponsarnau van dissipar qualsevol mena de dubte derrotant a tot un CSKA després d’una frenètica batalla amb dues pròrrogues que va acabar de la millor forma possible. Un partit no apte per a cardíacs on va destacar la intensitat defensiva dels nostres que, tot i no poder frenar els 37 punts d’un Mike James estel·lar, va acabar sent definitiva per a una victòria de prestigi.

Una vegada més Kalinic va ser l’home més destacat del conjunt taronja, escoltat per altres tres jugadors que van superar els dobles dígits d’anotació, com van ser Klemen, Dubi i un Hermanssonn que va consagrar-se com a un dels jugadors amb més projecció d’Europa.

València Bàsquet va entrar al partit una mica dubitatiu, com acomplexat davant del potencial dels russos a pesar de les baixes. Hillard feia patir en la pintura a Tobey, forçant-lo a cometre la segona personal massa prompte.

No obstant això, l’equip va anar creixent en la pista a base de defensa, sempre liderada pel general Nikola, que també marcava els temps en atac. Això sí, fins que va entrar Hermanssonn, novetat en la rotació per la baixa de Vives, que va ser el revulsiu perfecte.

L’islandés guanyava amb claredat el dol a Mike James en ambdós costats del camp i, sumat a l’encert de Vanja i a la vacuna final de Prepelic en forma de triple, tancaven un parcial que no podia acabar de millor forma.

Dinàmica que va continuar als minuts següents, amb València Bàsquet dominant totes les facetes del joc i amb un Klemen on-fire que castigava des del perímetre sense errada. Doncs bé, les males notícies arribaven, i és que James ja havia connectat el rifle i en un tancar i obrir d’ulls portava 15 punts.

Ponsarnau responia donant entrada a Puerto que va calmar les aigües momentàniament. Els russos reaccionaven amb un parcial contundent, però l’equip estava connectat i reaccionava a cadascuna de les envestides.

La tornada de Kalinic a pista va dinamitar el xoc convertint-lo en un duel d’altura, entre dos conjunts rocosos que es decidiria en la segona meitat. Fins al moment, València Bàsquet estava sent el dels grans dies.

En la reanimació, sorgiria la figura de Voigtmann que, amb dos triples consecutius posaria per primera vegada CSKA davant al marcador. Mike James continuava amb el seu recital personal, monopolitzant els atacs visitants, mentre els taronja s’aferraven amb dents i ungles a l’encontre.

Ponsarnau demanava temps mort per frenar el mal moment i l’equip tornava a tancar el rebot defensiu, faceta vital de cara al desenllaç, però no més que l’entrada de Klemen, que apareixia en un moment clau per recuperar l’avantatge perdut. Últim assalt i tot per decidir, no podia ser menys en un partit d’aquestes característiques.

La situació il·lusionava com a poc, i és que els russos entraven en bonus quan faltaven 6 minuts per a la conclusió. València Bàsquet pujava altra vegada la intensitat defensiva, si és que l’havia baixada en cap moment i Hermanssonn dirigia les tropes com si es tractara d’un veterà.

Un parell de males decisions de Klemen i Vanja, sumat a dues circulacions dinàmiques de CSKA, van retornar a l’exèrcit roig a la batalla. Restava poc més d’un minut i la igualtat era màxima, cada baló era una final.

Els àrbitres assenyalaven una falta que farà parlar i que provocava la tècnica a Ponsarnau per les protestes. James errava un tir lliure abans d’encertar els dos següents, però un atac coral dels taronja culminat per Tobey portaria el partit a la pròrroga, gràcies a la defensa final de capità de Van Rossom.

El bàsquet ens havia regalat 5 minuts extra que començarien amb domini taronja una vegada més al partit. Kalinic aprofitava la superioritat sobre Hackett i distribuïa el joc amb categoria, però la resposta arribaria per descomptat de la mà de Mike James, que en aquest cas arribava en forma d’assistència.

I senyores i senyors, el nostre guerrer preferit, el de sempre, Nikola Kalinic, ens permetria somniar amb la victòria forçant una altra pròrroga a base de casta. No sense abans patir fins al final, ja que Hermanssonn empatava en l’últim sospir demostrant la seua valentia.

L’encontre era d’infart, s’havia convertit en un continu intercanvi de colps entre els nostres i James, protagonitzant la màxima anotació en Eurolliga de la seua carrera amb 37 punts.

Però València Bàsquet mai deixa de lluitar, mai deixa de somniar i es mereixia una victòria com la que aconseguiria finalment de forma coral en una nit per al record. Que bonic és aquest esport, que bonic és ser taronja.