Victòria d’equip gran a Mendizorroza (1-2)

No va ser un partit fàcil, la qual cosa reforça l’enorme valor del qual està aconseguint el València CF. D’entrada, l’Alabés va voler pressionar l’eixida de la pilota de l’equip entrenat per Marcelino, van traure les ungles per a mossegar, amb perilloses internades amb la firma de Pedraza. Neto, amb el peu, va neutralitzar l’enverinat tret del carriler esquerre, abans de detenir en dos temps una falta executada per Munir. Des de la banda, Marcelino demanava intel·ligència i tranquil·litat en el joc. I els seus desitjos van ser ordres. El València CF va començar a guanyar terreny, a acostar-se a la porteria defensada per Pacheco, a pressionar més amunt. En una acció de pressió iniciada per Montoya, la pilota li va arribar a Andreas, que va donar la passada arrere per al golejador Simone Zaza. Control amb l’esquerra i tret violent amb la dreta per a afusellar al meta local i elevar el 0-1 al marcador electrònic.

Després del descans, animats per la parròquia local, l’Alabés va eixir a la gespa disposat a empatar. Paulista va eixir a l’encreuament per a evitar una rematada de Munir en posició avantatjosa, però en el posterior córner, Alexis amb la testa va igualar el marcador. Després, Neto va tornar a estirar-se per a desviar un tir des de la frontal d’un motivat Munir que s’enverinava. Urgia reaccionar.

Amb els dos equips buscant la victòria, el partit es va estirar. No tenia per què vindre-li malament al València CF, hi havia més espais i podria aprofitar-se la velocitat dels jugadors ofensius, com Guedes, al que li havien de parar amb faltes, no totes castigades davant la seua impotència. Però el que sí que va vore l’àrbitre van ser les mans d’Ely dins de l’àrea, quan Rodrigo es disposava a rematar de cap dins de l’àrea. Ningú va discutir el penal, que el capità va marcar per a tornar a posar-se amb avantatge en el marcador. A partir d’ací, el València CF es va trobar més còmode. L’1-2 va significar donar un colp damunt de la taula, l’equip no va baixar la pressió i va convertir les seues possessions de pilota en interminables. Es tocava i tocava l’esfèric amb criteri, sense presses d’un costat a un altre. Es volia guardar el botí dels tres punts com fora, com si fóra un tresor. L’Alabés, va pressionar molt, però el marcador ja no es va menejar.