VCF-RSO: El pitjor acomiadament possible (0-1)

Innecessari i gris. Així es presentava el partit entre el València CF i la Reial Societat a Mestalla. L’única lectura positiva a extraure del duel que tancava sessió a Mestalla era la de despertar, al menys per uns mesos, d’un malson que ha castigat a la parròquia blanquinegra al llarg de la present 15/16. Al final, el repartiment de punts va ser el punt i final per a una de les pitjors temporades recordades

Mestalla rebia als seus amb tímids xiulits per tal de començar a acomiadar al seu equip. Dins les protestes al camp, la Curva s’abstenia d’animar en forma de protesta ferma. Esta va mantindre’s fins arribar al càntic de ‘València som nosaltres’.

Açò era el mes ressenyable al partit. La intensitat tant en els de Pako com en els de Eusebio brillava per la seua absència, mentres el rellotge corria en este cas a favor del públic assistent a Mestalla.

El sobresalt del partit va arribar el moment en el que Pablo Piatti queia a terra amb símptomes de molèsties i este havia de deixar el seu lloc en detriment de Sito, que a més a més debutava com a jugador del VCF i passant així a ser part de la història de l’entitat blanquinegra. L’extrem valencià, abans de marxar cap als vestidors en temps de descans va deixar bones sensacions.

La represa no deparava res millor per tal d’afrontar la segona meitat. De nou, el consol es trobava en mirar el temps i comprovar que l’agònica temporada al VCF tenia data de caducitat, els 45 minuts que encara restaven.

Ni els canvis feren canviar el destí de l’encontre. El ritme donava per dormir. I tot i els premis econòmics de per mig podien fer vore un VCF més digne. Amb la marxa el VCF es quedaria en 45 punts, la pitjor marca del Club en una Lliga a 3 punts i amb el temor de poder perdre més posicions incomplint l’objectiu que Pako Ayestarán va marcar a la prèvia.

Finalment, esta història no podia acabar d’altra forma que no fora amb la consumació al drama total. La Reial aprofitant el temps de descompte arrapava els 3 punts i donava el tret d’inici a l’esbroncada més esperada de l’any. El 0-1 amb el que estancava el curs futbolístic a Mestalla porta al VCF i a la seua afició a conèixer des de ja els detalls del pròxim projecte futbolístic i social de l’entitat blanquinegra, partit des de l’home encarregat de la direcció a la banqueta.