VCF-RMA: Zaza i Orellana sintonitzen per tombar al Reial Madrid (2-1)

Victòria fonamental la sumada pel València davant el Reial Madrid després d’un inici fulgurat dels de Mestalla en poc menús de 10 minuts. Zaza, Orellana feien els gols, Mestalla era la força final amb la que aguantar l’ímpetu rival que a base de posar la por al cos guanyava la partida al segon acte.

Massa València CF per a tan gran Reial Madrid. Els de Voro eixien amb una predisposició física i mental que va deixar K.O. als de Zidane als primers minuts de partit. En poc menys de 10 minuts els de Voro colpejaven per dos voltes als blanc amb els gols de Simone Zaza i Fabián Orellana. L’autor de la primera diana de la nit era l’italià Zaza qui tornava a sumar amb un gol per segon partit consecutiu. El davanter blanquinegre s’inventava a la mitja volta un autèntic golàs amb el que fer embogir a Mestalla. Menció especial per a la centrada de Munir al cor de l’àrea blanca. La història tornava a repetir-se quatre minuts més tard, quan el València recuperava en camp propi i construïa una contra brillant triangulada entre Zaza-Nani-Orellana que rematava dins l’olla el xilè que s’estrenava com a golejador fent tot un dos a zero davant el Reial Madrid en huit minuts.

Mestalla era tot un entre equip i grada. Una sensació fantàstica de viure que permetia somiar amb el triomf davant el conjunt blanc. De fet la renda podia haver sigut més ampla al llarg dels primers 45 minuts de partit amb ocasions desbaratades per Parejo o Munir.

El rival reaccionava amb l’únic punt negre dels blanquinegres, contres perilloses que en la majoria dels casos acabava en res. L’atenció era màxima al camp des d’Alves secant qualsevol acció fins a la resta de l’equip avortant i ajudant defensivament.

La desgracia a esta primera part arribava en el moment on Nani es trencava després d’una molt bona acció que podia haver acabat en gol. Contratemps majúscul amb 9 minuts encara per davant fins arribar al descans. Per tapar eixia ferida, Voro donava entrada a Siqueira baixant a Gayà a posicions més lliurades d’atac.

La frescor després d’una primera part molt ben competida es feia notar als homes de Voro que només havien disposat de 48 hores per afrontar i preparar este partit i el Reial Madrid retallava a la bora del xiulit de l’àrbitre amb el gol de cap de Cristiano Ronaldo. El mateix portuguès podia haver solucionat els problemes del seu equip amb un xut que va estar molt a prop d’entrar dins la porta defensada per Alves. Passat el mal glop, Mestalla i el valencianisme respirava pensant de cara a la segona part que s’aveïnava.

Amb el baló ja rodant el Madrid buscava com l’aire el domini absolut del joc amb tots els 45 minuts restants per disputar. La sensació d’angoixa que es vivia a Mestalla era màxima. El València però pareixia eixir viu de l’envit amb més de 25 minuts encara per davant i el marcador sense patir cap modificació des d’el descans.

Per solucionar els problemes Voro tirava mà dels canvis que encara li restaven. Soler i Suárez eren les travesses per dotar al centre del camp de l’oxigen necessari i aguantar les envestides del conjunt dirigit per Zinedine Zidane. Passada la pressió, el València despertava tímidament amb accions de Zaza i Munir. Dos accions molt protestades per Mestalla que clamava penal als quatre vents. L’acció de Zaza era observada per una carrega il·legal de Carvajal. Minuts després Munir encarregat de conduir la contra era derrocat per Sergio Ramos.

Als últims minuts de partit el factor Mestalla entrava en joc posant-se la camiseta i jugant el seu partit fent tremolar els ciments del coliseu creient més que ningú en la victòria del seu equip. Tensió molta, de futbol això ja era altre cantar. Els minuts queien com una ploma lleugera per al aire i Mestalla aplicant la força que no hi havia a les cames del jugadors. El xiulit de de Burgos Bengoetxea només era el preludi de la festa valencianista després de 90 minuts de molta lluita al camp.