VCF-Rayo Vallecano: Nou bac dolorós del VCF davant el Rayo (2-2)

El VCF obria la jornada matutina de diumenge davant el Rayo Vallecano amb la necessitat primorosa de tallar d’arrel la mala dinàmica en la que camina el conjunt blanquinegre des d’el 7 de novembre, moment en que es produïa l’últim victòria dels valencianistes en Lliga. Davant els de Vallecas també entravessaven un moment delicat, arribant en llocs de descens i copiant ratxa de temps sense conèixer la victòria.

Coneixent els ingredients previs al partit, el Rayo Vallecano, es presentava davant Mestalla amb molta més predisposició per tal d’eixir del clot en el qual es troben els de Jémez. Amb el caràcter i ADN del tècnic canari, els visitants ja posaren al punt innecessari de nervis a la grada de Mestalla quan Miku, ex valencianista, estavellava la pilota en el travesser de la meta que hui defensava Mathew Ryan. El VCF que no presentava cap tipus d’argument per dominar en el partit veia com al quart d’hora el marcador es posava cap amunt amb el gol de Jozabed que rematava sense cap tipus d’oposició una pilota centrada cap al cor de l’àrea.

Amb el 0-1 al lluminós de Mestalla, el Rayo S’atrevia a traure el seu desplegament de futbol davant un València inútil que no feia res per llevar-se l’amargor que s’estava vivint. Comandats per Roberto Trashorras i amb les execucions de Miku i Lass que feien de les seues tractat de poder ampliar les diferencies.

En els 45 minuts naturals de partit, el VCF no havia pogut tastat la porteria de l’equip més golejat de la Primera divisió espanyola. El primer xut entre els 3 pal del Rayo arribava dins del temps de descompte quan Rodrigo servia en curt una centrada cap a Negredo que finalment acabava en córner i de pas en la ‘millor’ ocasió dels blanquinegres en tot el que es portava de partit.

Amb el xiulit de Prieto Iglesias, Mestalla explotava i acomiadava als seus al cant de ‘Estem fins els …” Mestalla no aguantava més el despropòsit al qual estava assistint fins el moment.

L’inici de la segona part començava amb una pinya dels jugadors blanquinegres per tal de buscar la reacció en un partit en el que s’estava veient un VCF superat en tots els aspectes del joc. Amb la pilota rodant, pareix que s’albirava la millora dels de Gary Neville després de passar pels vestidors.

Eixa millora anava desapareixent com el gas d’una gasosa i tornava a ser el Rayo qui s’impregnava de millors sensacions per ampliar al marcador. Prop va estar el grup de Paco Jémez en fer el gol primer en una acció desesperant dins l’àrea que prop va estar Miku d’aprofitar, després va ser Ryan qui desbaratava l’acció tenint que actuar fins en 3 ocasions.

Del rebuig d’eixa jugada, Negredo s’inventava el 1 a 1 com si de trobar aigua fora en el desert. El vallecà furtava la pilota al mig del camp i des d’eix mateixa posició elevava la pilota per superar a Juan Carlos i fer l’empat en el 55 de partit.

Un empat que poc va durar en Mestalla perquè de nou, el Rayo en un córner, s’avançava en l’electrònic. Llorente que va ser dubte fins a última hora de partit posava el 1 a 2.Mestalla quedava anestesiat i el silenci es feia cada volta més fort en les graderies de Mestalla que veien com un equip en llocs de descens podia trencar la ratxa de imbatibilitat que encara es mantenia des de la temporada passada.

Sense molt d’èxit i sobre tot sense merèixer-lo, el VCF buscava l’empat dins del partit quan el temps ja ofegava. Primer, el davanter de Torrent, aconseguia el gol però el linier de manera desencertada senyalava posició il·legal del davanter. Tot i això, Alcácer dotava de caràcter al VCF i al 88 de partit, ara si, sense errada de tercers, el VCF aconseguia posar el 2 a 2 en el partit. Mestalla tornava a recolzar al equip davant l’últim tram de partit, però eixa reacció injusta del VCF no era suficient i tot i els 4 de descompte, el VCF de Gary Neville en Lliga continuava registrant resultats inútils mentres els rivals, ja d’una altra Lliga ben diferent a la del VCF continuen fent els deures. La setmana no deixa temps per a lamentacions i dijous la Copa entra de nou en joc per tractar de seguir amb la bona marxa que la competició del K.O. està donant als valencianistes.