VCF-LEG: Rodrigo resol davant un Leganés entregat (2-1 / 5-2)

El VCF passa de ronda a la Copa del Rei després del resultat de cinc gols a dos als còmput global de l’eliminatòria davant el Leganés i els de Prandelli ja esperen rival per al següent encreuament de huitens de Copa.

Amb el partit més o menys resolt després de l’encontre d’anada es plantejava com un duel en el que deixar un bon de boca als presents valents a Mestalla abans de marxar a les festes de Nadal més dures i difícils que es recorden per la capital del Túria. A més a més, per a fer més ‘senzilla’ la cosa, el cas Parejo de fons. Així Prandelli tirava mà d’un onze amb prou garanties després del descans del cap de setmana. Enzo Pérez, en concret tornava a la titularitat després de començar la recuperació de la seua lesió precisament per al partit d’anada a Butarque.

El ritme als primers compassos va ser alt per part dels valencianistes. La pressió funcionava i el perill al voltant de l’àrea de Iago Herrerín. Este perill es convertia en ocasions errades per Rodrigo Moreno qui arribava a estavellar fins en dos voltes el baló a la soca del pal. En una tercera acció, el davanter hispà-brasiler errava en la connexió de cap i Herrerín desviava a corner.

Tot i el 3 a 1, el VCF demostrava voler i ho reafirmava a la jugada nascuda dels peus de Medrán que Rodrigo, ara sí, finalitzava. La bona passada filtrada cap a Rodrigo era definida amb una molt bona posició del davanter valencianista que xutava superant a Herrerín i fent pujar el primer gol de la nit. Amb el gol el partit perdia lluentor i precisió. El Leganés de fet avisava als pocs minuts del primer gol en l’àrea defensada per Jaume amb una jugada de Luciano que acabà al costat de lateral de la xarxa valencianista. Abans de fer el camí cap als vestidors, Munir tingué al seu cap l’oportunitat de doblar la diferència però este remat no agafà porta i el partit marxava amb el lleuger avantatge blanquinegre i l’eliminatòria pràcticament per a l’oblit (4-1).

Després del temps de la represa, el Leganés de Garitano buscava canviar la dinàmica de la primera part amb el primer canvi de l’encontre. Guerrero ingressava en el camp en detriment de Gabriel. El moviment sorgia efecte i el Leganés no desaprofitava el comodí del gol empatant el partit de Mestalla gràcies al gol de Machís qui anotava davant una defensa impassible i un Jaume en mil tasques. Tres minuts després de l’inici de la segona part i el partit tornava a estar en taules i amb gol de l’adversari, un habitual ja.

La versió del VCF ràpid i vertical de la primera part desapareixia al camp i el Leganés cobrava en protagonisme tot i que patia de la mateixa indolència que els valencianistes, afegit també la gran diferència al global de l’eliminatòria.

Tot i això Mestalla no passava ni una al quart d’hora de la fi del partit la grada desangelada de l’Avinguda de Suècia xiulava als seus mostra de la desesperació que provoca este equip a cadascun dels seus encontres. L’exemple arribava amb el bon acomiadament que Mestalla va brindar a Machís al seu canvi.

Els últims instant de partit van estar dedicats per als jugadors del Mestalla supervivents a la convocatòria. Prandelli va decidir donar entrada a Carlos Soler i Rafa Mir com a recanvis. El mig centre valencià va oferir les mateixes bones sensacions que el ‘8’ deixa amb el Mestalla cada cap de setmana. De fet dels seus peus i la seua acció individual va nàixer el segon gol que atorgava de nou l’avantatge al VCF. Rodrigo Moreno era qui finalitzava fent el seu segon gol de la nit aprofitant la nul·la oposició que hi havia dins l’àrea pepinera. El mateix Carlos Soler va tindre la possibilitat de ser autor d’un gol si el lliure directe haguera sigut responsabilitat seua. Esta acció va suposar el punt i final de futbol a Mestalla en este difícil, dur i per a l’oblit any 2016. Tant de bo els desitjos per al 2017 es façen realitat i tinguen altre sabor per a la parròquia blanquinegra. València CF, que tingues bon nadal.