VCF – FCB: Mestalla per a somiar

Els gols del Piojo, el gest seriós de Van Gaal, les semifinals del 2000, Baraja rebentant l’esquadra amb l’esquerra. Mestalla i els partits davant el Barça tenen una relació especial. Mestalla és més Mestalla quan ve el Barça. “Amb el Barça venia a Mestalla en por, és un camp que apreta molt”, diu Munir. No m’estranya. Mestalla és elèctric i respira nerviós i Mestalla és el que necessita Prandelli per a poder volar, un Cesare que no firma l’empat: “Si somiem, somiem en gran”. Prandelli és coratge, Prandelli és Mestalla.

L’equip està sencer per primera vegada des de l’aplegada de l’italià i amb ganes. Mangala i Nani, tocats encara des del partit davant l’Atlètic, es sumaran a la causa i completaran l’arsenal de l’entrenador d’Orzinuovo. Pel que respecta als altres 9, l’aposta pareix definida: Alves, indiscutible; Montoya, Garay i Gayà acompanyaran al ja mencionat Mangala; Suárez, Enzo i Parejo tornarà a volar com a Gijón, enllaçant l’àncora amb la punta. L’únic dubte serà l’aportació del de Coslada en l’eixida de baló, davant un equip que situa el seu bloc a una altura considerable. Dalt, Cancelo, Nani i, presumiblement, Rodrigo, intentaran que Mestalla passe a l’èxtasi.

Davant, el FC Barcelona, poca broma, que no perd en Lliga al temple de l’avinguda de Suècia des de 2007 i ve com a millor equip del món. Però sempre hi ha un ‘però’. En aquesta ocasió, les baixes, sobretot a la defensa: Piqué, Jordi Alba, Arda Turan i Rafinha no estaran a a València i en dubte estan Digne i Sergi Roberto encara que Luis Enrique és optimista. L’asturià ha recuperat per a la causa a Aleix Vidal i també comptarà amb el prometedor migcentre de La Masia Carles Aleñà. Els que si estaran són els tres de dalt i si aquests tenen el partit, la història s’haurà acabat rapit. Suàrez ve de guanyar la bota d’or, Neymar de fer un golàs estratosfèric davant el Manchester City i signar una renovació fins 2021 i Messi… millor no parlar, mai para. El recanvi serà Alcàcer, fins fa mes i mig la millor arma valencianista. L’únic consol és que el FC Barcelona va jugar un partit de màxima exigència emocional i física el dimecres.

“Mestalla dóna molt de suport. No recorde ningun partit allí en la nostra etapa que hagem tingut facilitats. És un camp difícil” diu Luís Enrique. Mestalla, té la clau.