+  CRÒNIQUES  PRIMER EQUIP  

El VCF continua desaparegut lluny de Mestalla (1-0)

Per Blanquinegres · 02 Febrer, 2015

El València torna a mostrar les seues carències com a visitant i deixa a les clares que este equip només funciona dièsel com a local. Una manca massa evident si els de Mestalla volen ser equip Champions.

 

Molt conscient es va mostrar el València quan la pilota va començar a rodar al verd de la Rosaleda. Els homes de Nuno, amb tota la jornada ja disputada, només tenien altre camí, guanyar. L’ambient gelat de l’estadi de la Costa del Sol, va afavorir el bon inici dels blanquinegres, que dominaven sense cap problema. El conjunt de Màlaga només veia la seua oportunitat a través del la pilota parada.

Qual l’encontre caminava cap a l’equador, els de Mestalla es van vore sorpresos. Al 25’ Castillejo feia el primer de la nit cabotejant una centrada des de la dreta i superant amb la paràbola a Diego Alves. Els de Nuno es veien superats amb la primera arribada perillosa dels locals. Pocs minuts més tard, Alves va estar apunt de vores superat per Guerra. Afortunadament, els brasiler va traure una mà miraculosa davant l’errada de la saga blanquinegra.

El València va perdre el nord amb la consecució del gol local. Els de Mestalla demanaven el camí cap als vestidors com el boxejador a la vora del K.O. la campana. Les bones sensacions dels primers minuts de partit havien desaparegut per complet. La defensa valencianista es veia superada una i altra volta per els balons aeris.

A deu minuts del descans, el central argentí, Nicolas Otamendi, veia targeta groga, la qual suposava la suspensió d’un encontre. Baixa sensible per al partit del proper diumenge a les 19h. davant l’Espanyol

Amb el xiulet que manava als 22 protagonistes als vestidors, el VCF es veia amb més dubtes que altra cosa, després de 45 minuts disputats. El millor, les diferències eren per la mínima, 1-0.

La represa no va fer canviar el guió del partit, a primeres de canvi. Nuno va travessar per el mateix onze, però el Màlaga seguia gaudint de les millors arribades, tot i això, l’electrònic de la Rosaleda no patia cap variació. Va ser als 10 minuts de la segona part quan els de Nuno van tastar els reflexos del porter camerunès, Carlos Kameni. Primer, ho provava Gayà, minuts després era el torn de André Gomes. Cap de les dos aproximacions sense premi per als interessos blanquinegres.

Amb mitja hora per davant, Nuno va introduir la seua primera variació tàctica. Retirava del camp al capità, Dani Parejo i ingressava al camp, el davanter de Torrent, Paco Alcácer. Un davanter més al camp per, de pas, fer una variació de dibuix tàctic (4-3-3).

A menys de 20 per a la fi, el València tornava a rebre altre colp. Est volta era en forma d’expulsió. El lateral dret, Joao Cancelo, veia la segona groga, 2a molt rigorosa, i el col·legiat Clos Gómez l’enviava abans de temps cap a les dutxes. Una inferioritat numèrica que es produïa quan minuta abans, el tècnic portuguès introduïa altra variació en clara visió ofensiva, André per de Paul.

El temps s’esgotava i els de Nuno anaven solidificant una derrota que no canvia als plans, després de vore com s’havia composat la jornada. Novament, els valencianista mostraven la pitjor de les seues versions com visitant. Amb xiulit final, el gol a la primera part de Samu Castillejo va ser suficient per deixar els 3 punts a la capital de la Costa del Sol, i de pas, afegien un rival més en la lluita per el  llocs europeus.