VCF-ATM: Nou colp de realitat blanquinegra davant el bloc matalafer (1-3)

Dura prova la que es presentava a Mestalla. Un dels conjunts més temuts de la Lliga, l’Atlètic de Madrid completava els seus quinze dies d’or amb la visita al Capital del Túria. Fruit de la gran intensitat matalafera, el Cholo havia d’eixir amb una parella de centrals nova, la formada per Gimenez i Lucas. Per la seua banda Gary Neville també va preparar alguna cosa especial amb un centre del camp sense la figura de Dani Parejo i la baixa final d’Aymen Abdennour per a la línia defensiva.

Abans de que la pilota començarà a rodar, tot valencianista no podia deixar d’oblidar l’actuació viscuda la temporada passada entre tots dos equips a Mestalla i la brillant victòria blanquinegra per 3 gols a 1. En poc més d’un any tot ha canviat de forma molt dràstica. Tot i això, Mestalla tractava d’emular un bon ambient per tal de superar als del Manzanares. El VCF iniciava el partit amb una molt bona predisposició, electricitat per lluitat de tu a tu a un dels conjunt mes físics del futbol ja no sols a Espanya, sinó a tot Europa.

Eixa efervescència va durar vora 10 minuts. D’ahí en endavant el conjunt madrileny s’apoderava del partit i obligava a la saga blanquinegra a traure balons com si l’aigua entrarà en un vaixell. Passats els 20 minuts de la primera, el VCF cometia una de les errades prohibides i que per als del Cholo Simeone són com un caramel. Perduda prop l’àrea de Alves per part de Vietto, connexió amb Griezmann i este sense pietat batia a Diego Alves avançant així als visitants (0-1. L’Atlètic manava en el partit baix el seu gust. Però 5 minuts més tard, al 27’, la banda esquerra de Mestalla provocava el deliri. Siqueira avançava veloçment buscant a Alcácer i este que connectava d’una forma sensacional amb Denis Cheryshev que amb tota la força tornava a posar la igualada al lluminós de Mestalla (1-1).

En endavant i fins el temps de descans esta parella que s’havia cuinat el gol de l’empat tornaria a posar en greus problemes a una de les defenses més solides i fiables de la Lliga. Totes estes ocasions acabaven finalitzades per els peus de l’home que encapçala les esperances del valencianisme des de que va arribar el passat mes de gener. La fi del primer acte va deixar en millors sensacions als locals que demostraren saber sobreposar-se al colp del gol de l’Atlètic.

L’inici de la represa va deparar la primera i no desitjada substitució de Enzo Pérez per Danilo qui va ressentir-se dels problemes que ja el van deixar fora del compromís davant el Màlaga. Als 45 minuts que encara restaven el VCF havia d’aguantar el físic del rival que es trobava davant.

Este desgast passava factura i era el conjunt del Vicente Calderón qui portava el pes del partit amb alguns detalls del VCF que no s’oblidava de buscar la sorpresa davant el segon classificat de la Lliga i aspirant al títol de Lliga.

Tot i el ball a la banda i les successions de canvis entre els dos conjunt el conjunt roig i blanc tornava a avançar-se en el marcador amb un gol de Torres que el convertia en una posició molt plàcida per al davanter de Fuenlabrada després d’aprofitar una pentinada en la treta de cantó. A falta de 19 per a la fi, Mestalla es veia, de nou, per baix del marcador per 1 gol a 2.

Cam al primer colp rebut el VCF pareixia tractar d’alçar-se però el conjunt matalafer no va deixar-se sorprendre amb la fi del partit apropant-se més i més. Esta dificultat va fer que Santos, qui ja portava una amonestació fora expulsat per doble groga, en una acció infantil. Esta acció va portar la imatge més il·lògica de tota la història del VCF. Gary Neville preparava l’últim canvi amb Abdennour per tal de guanyar en consistència defensiva, però Mestalla amb esta acció va explotar demanant de forma ostensible la presencia d’un davanter a la desesperada en busca de la igualada tenint el partit en 1 gol (1-2). El despropòsit va acabar amb el genoll a terra del tècnic blanquinegre fent cas a la grada de Mestalla. Finalment, esta decisió va servir de poc davant un equip engranat perfectament per marcar gols i sumar de 3 en 3 partit rere partit. Carrasco, segellava l’encontre amb un tercer gol que provocava l’èxode massiu de l’aficionat valencianista qui tornava a creuar-se amb la realitat d’esta temporada. Nova derrota que no permet als de Gary Neville respirar tranquil·lament i més tenint en compte la pròxima eixida dels blanquinegres. Orriols marcarà la sentència per a uns i l’aire per a altres.