El VCF acomiada l’any 2015 amb un ‘necessita millorar’
Per Blanquinegres · 28 Desembre, 2015
Queden encara 3 dies per poder acomiadar com toca l’any 2015, però des deBlanquinegres.com volem fer repàs al voltant de totes les vesant que incumbeix a l’entitat de Mestalla al llarg de l’any que es troba en les acaballes.
Començant este repàs dels 12 mesos de l’any, l’apartat social, el més lleig per a l’aficionat blanquinegre, és dels pocs punts que ha abastat una nota positiva al llarg del curs. Socialment el Club ha tornat a les aigües de la calma i la tranquil·litat de la mà de Meriton Holding assentada en el Club des de desembre de passat any. La calma de la que parlem també s’ha vist beneficiat per la bona campanya realitzada en la temporada 14/15. Els bons resultats esportius van ajudar i molt a traçar el pla ideat per la nova màxima accionista de l’entitat valenciana.
Fruit d’eixa bona temporada, el València CF en tot el seu àmbit va tornar a ser reconegut al vell continent. Després de més de 2 anys, el València tornava a estar en l’elit del futbol europeu, amb el que això suposa. Sempre parlant de l’aspecte més allunyat al terreny de joc, el VCF donava un dels passos més necessaris.
Així ho reconeixia la Presidenta del Consell, Layhoon Chan fa unes setmanes a la mateixa Junta Ordinària d’Accionistes. Fent el balanç de l’any, la mà dreta de Peter Lim dins del dia a dia del Club, no volia deixar en l’oblit la capitalització de les arques del Club. Una fita econòmica que dona el suport monetari suficient per millorar la, cada volta menys alarmant, situació financera del Club de Mestalla. Un colp d’oxigen per a la Societat que la situa en el segon lloc dins d’un rànquing dels Clubs amb més capital a la nostra Lliga.
L’únic però reprotxable va ser les eixides de l’organigrama del Club d’Amadeo Salvo, Manuel Peris i l’equip que conformava la secretaria tècnic del Club, Rufete, Ayala i Joan Salvans. Les seues eixides en mig d’una planificació esportiva ha tingut a posteriori les seues repercussions tant en l’apartat social com en el purament esportiu.
El tema que més preocupa al valencianista, el vinculat amb el verd, el que te que vore amb el patiment cada diumenge, no ha acabat amb la mateixa nota que l’obtinguda als despatxos. L’any acaba amb un rendiment esportiu trastocat i ferit. Tot i abastar l’objectiu de la temporada, ser equip de Lliga de Campions, lluitat feroçment fins a l’últim minut de la temporada passada, el premi va desaparèixer als 3 mesos de la competició. Amb només 2 victòries i 4 derrotes el VCF no va merèixer ser equip de huitens de final.
En la competició mare, la Lliga, el tram de la temporada passada va acabar bé, fent una de les sumes de punts més alta en la història del Club, tornant a lluitar de tu a tu amb els considerats transatlàntics de la Lliga. Mestalla va tindre molt a vore en este aspecte. El coliseu valencianista situat a l’Avinguda de Suècia no ha conegut la derrota en tot el 2015, arribant a viure moments de total connexió entre equip i graderia. Tal va ser esta comunió que ja en la nova temporada i vista la involució de l’equip, Mestalla necessitava vore el mateix al menys del vist al llarg de la 2014/2015.
Davant la roina dinàmica i la pèrdua de simpatia entre entrenador i afició, l’etapa de Nuno Espírito Santo va arribar a la seua fi després d’una de les actuacions més dolentes del VCF en any. Sevilla va ser la fi del tècnic portuguès i dies més tard s’iniciava l’era Neville. El tècnic britànic va trobar-se un Club submergit en plena lluita europea i fins els Nadals no ha hagut el descans oportú per conèixer amb detall l’estructura.
Ara Neville afronta la segona meitat del curs amb la motivació d’inculcar a un grup el pes de guanyar un títol. Per això, sense la lluentor de la Lliga de Campions, L’Europa League, tot i que sense estar en una fase vital, pot convertir-se en la competició perfecta per la que poder lluitar. Europa junt amb la Copa, pot ser altre camí pel que lluitar entre eliminatòria i eliminatòria.
Per això, els propòsits d’any nou, a banda de recuperar el pols a la Lliga i tractar d’apropar-se a l’objectiu més immediat, les dos competicions en les quals el conjunt de Mestalla segueix viu es tornen importants per tal de recuperar a una afició que amb poc podria tornar a ficar-se amb l’equip allà on estiga clavat.