El València perdona al Llevant al derbi (2-2)

Arribava el València al derbi amb la necessitat de guanyar després de perdre davant l’Espanyol. Amb les baixes de Kondogbia i Guedes, el conjunt de Marcelino buscava els tres punts al Ciutat de València en un ambient espectacular. La festa del futbol valencià.

Es preveia un partit elèctric, amb intensitat i emocions a flor de pell. Un derbi, es jugue en la jornada 3 de LaLiga o al final, va més enllà dels tres punts que estan en joc. I així va ser des del principi. Ràpidament, el València CF es va fer amb la pilota, volia manar, però el primer colp el va donar el Llevant amb un contraatac conduït per Morales que va acabar materialitzant Roger, aprofitant l’errada de Neto en el rebuig al xut de Boateng. Pero el València es va alçar ràpid de la lona, amb una cobatada de Cheryshev a centre de Carlos Soler que va equilibrar el marcador. Reacció ràdida dels de Marcelino.

A partir d’eixe moment, va ser el Llevant qui va estar millor i va dominar la pilota. De fet, va estar molt a prop el segon gol, que quasi va aconseguir Morales amb una pilota que va acabar escopint el travesser. Amb molts problemes a la defensa, el València patia, i així, va arribar el segon gol del Llevant. Roger, amb un tir creuat, després de desfer-se de Piccini i Paulista. No quedava una altra opció que reaccionar, encara que va haver d’aparèixer Neto per a evitar el tercer gol, de Bardhi, després d’un gran llanáment de falta.

En el València CF de Marcelino no està permés abaixar els braços, encara que reba colps durs, colp que va sentir Carlos Soler en la seua cama dins de l’àrea local, i que va acabar significant un penal que va transformar amb mestratge Parejo per a tornar a igualar l’encontre. Començava a dominar el València en la segona meitat gràcies a l’astúcia de Soler provocant el penal i al gol del capità. I va ser quan aparegué Gameiro, qui va estrenar titularitat i va fregar el gol en diverses ocasions, però quan no se li va aparéixer el pal ho feia el travesser. Els valencianistes es portaven les mans al capdavant, abans de vore com Gabriel Paulista es disfressava de “pal” per a desviar el just un xut de Roger.

A partir d’ací solament va haver-hi un equip sobre la gespa: el València CF. Va tancar al Llevant en la seua àrea, sobretot després de l’expulsió de Coke, que va vore la segona targeta groga després d’una genialitat de Ferran, abans que provocara una gran parada d’Oier amb un xut potent des de la frontal. En aqueix servei de cantonada, ni Santi Mina ni Rodrigo van arribar a rematar la pilota enverinada que va eixir de les botes Parell. El València CF creia en la victòria i no va parar d’intentar-ho, encara que solament li va valdre per a sumar un punt en el derbi.