Un València lluitador perd al seu debut al Wanda (1-0)

Era la primera visita del València CF al nou Wanda Metropolitano, on s’enfrontaven el segon i tercer classificat de LaLiga. Tot un partidàs. I va ser des del principi amb dos equips barallant per guanyar i oferint cadascun la seua millor versió de futbol. Els locals, tocant i tocant pilota fins a trobar a Griezmann perquè accelerara el joc amb la seua rapidesa. Els blanc-i-negres, per la seua banda, agotnats arrere, defensant amb molt ordre i esperant al fet que Parejo trobara la seua brúixola per a donar la passada perfecta als atacants. Era una batalla preciosa sobre la gespa amb un gran València CF que no cometia errades i sempre molt solidari amb el company. Este treball afectava la fluïdesa ofensiva d’un Atlètic que no estava a gust en el camp. Per eixe motiu, s’obstinava en centres a l’àrea, amb Garay i Gabriel Paulista incommensurables, a la búsqueda del guerrer Diego Costa, qui passada la mitja hora va rematar de cap un córner pese l’oposició de Gayà i es va trobar amb un brillant Neto, qui es va vore obligat a volar i traure una majestuosa manyopla per a evitar el primer gol atlètic. Quina gran parada del brasiler!

El Valencia CF no li perdia la cara al xoc i Zaza, després d’un difícil control, va disparar ras, però lleugerament desviat en una bona ocasió visitant. Mentrestant, Kondogbia demostrava que per a robar-li una pilota es necessita molt i oferia tot un recital de seguretat en defensa i atac. I és que els de Mestalla anaven a més amb el pas dels minuts i tots, absolutament tots, lluitaven al màxim i donaven una gran imatge a Madrid davant un rival que s’apagava per moments. Quasi en l’últim sospir de la primera meitat una acció perfectament elaborada pels de Marcelino a punt va estar d’acabar en gol, però la paret de Zaza a Santi Mina va ser un poc llarga i el meta Oblak, molt atent, va evitar el pitjor per al seu equip amb una ràpida eixida als peus del gallec.

Després del descans, Godín es va haver de marxar als vestuaris després d’una topada amb Neto en un servei de falta. L’Atlètico va voler aprofitar el factor ambiental per a condicionar al Valencia CF. I sense fer gens la pilota li va arribar a Correa que va marcar l’1-0 d’un potent tir des de fora de l’àrea. Una altra vegada amb molt poc, el rival aconseguia el seu premi. Marcelino va moure fitxa i va traure a Rodrigo per Lato, i a Carlos Soler per Maksimovic. Calia alçar els ànims i mirar més el marc atlètic. Tocava marcar. L’Atlètico va donar dos passos arrere per a protegir a Oblak i només mirava la velocitat de Griezmann. El València CF va estrényer l’accelerador des del minut 70 i va començar a dominar la situació. L’àrbitre no va assenyalar la segona groga a Gabi després d’una clara falta a Kondogbia en el minut 81. Ja li havia mostrat la primera targeta segons abans i no es va atrevir a expulsar-li malgrat les protestes de tots els jugadors valencianistes. En els compassos finals l’equip de Marcelino va voler l’empat i barallava per cada pilota com si fóra l’últim. Això no obstant, no va trobar l’acció atacant que li portara a aconseguir un punt que va meréixer pel seu esforç fins a l’últim segon davant un Atlètic que només va tenir un encert, el gol. Només açò, encara que, al final, suficient.