València Bàsquet suma a Màlaga l’onzena victòria seguida

Marinkovic remata l’exhibició de Prepelic i Tobey. Entre els 3 sumen 60 dels 89 punts taronja i els valencians es rescabalen de les dos últimes derrotes en l’Eurolliga.

Com sol passar més voltes del desitjat, el VBC va deixar la iniciativa al rival. No importa la competició, l’ACB o l’Eurolliga, els taronja són massa generosos, com el germà major que deixa uns metres d’avantatge en una carrera al seu germà menut, segur de la seua superioritat, segur de què va a remuntar.

De l’11 a 3 passà al 13-14. Sí, 2 a 9 de parcial, guiats per Labeyrie i Prepelic, amb un poc de defensa i ordre en atac. La primera carrera amb el menut, perquè els malaguenys són, menys en tot actualment, guanyada. Però el menut, amb l’ànima de Jaime Fernández, és inquiet i juganer, i no parà d’arrancar per anar-se’n 21-18 al final del primer quart. Massa punts concedits. Sols dos faltes fetes. La tercera n’arribà al minut 16.

Si en una cosa aquest VBC és molt superior a Unicaja és dins. Katsikaris no compta amb un joc interior pesat, físic, ni tan sols molt talentós. Poques voltes es trau partit de la varietat i riquesa dels grans taronja. Molt de bloqueig i continuació en el sector central, però no situacions específiques per generar avantatges en el pal baix.

I malgrat allò, veus que Tobey acabà el segon quart amb 14 punts i et podria desbaratar està teoria. Però no. Dubi, titular, va acabar els seus 7’40” segons de joc en la primera meitat amb un tir llançat de dos i un altre de tres… més una tècnica. Trasbalsat. Inclús els 6 punts de Labeyrie van ser dos triples.
La bona notícia, una millora defensiva, sols 13 punts concedits, per esmorteir una vesprada ofensiva prou grisa. 34-34 al descans.

El tercer acte començà amb el major volent manar. Un canvi, aparentment. Amb Prepelic en flames, els valencians recuperaven el lideratge després de molts minuts tenint la matrícula verda davant (41-43, minut 23). A partir d’ací, de la millora darrere, la cosa va fluir molt millor. Prepelic estava en 23 punts. Tobey, en 17. Els primers de Marinkovic posaren un esperançador 54 a 61. Ara era Unicaja qui feia la goma, 58 a 61 per rematar quart.

Així les coses, era qüestió de si el germà menut eixiria amb entusiasme a l’última carrera de la vesprada o el major donaria per acabades les concessions. Ocorregué el primer. Novament Jaime Fernández va agafar el comandament del partit i a alimentar a Guerrero i a Waczynski. Unicaja semblava més solt, però clar, VBC és el germà major.

Marinkovic i Tobey, des de l’arc, feren cistelles importants, d’aquestes que fan mal. 77-83 poc més de dos minuts. Anotà un triple de casta Alberto Díaz, tantes voltes botxí taronja, però Marinkovic respongué amb gen balcànic. Un altre triple. Vanja és dels que mai es deixava guanyar pels menuts. S’ha educat així. Amb 80 a 88 va ser ja cosa de gestionar el final i posar una victòria més en la casella.