València Bàsquet fa història en un boig final (82-80)

València Bàsquet va aconseguir la sisena victòria aquesta temporada en Eurolliga, després d’un final d’encontre agònic, on Van Rossom anotaria la cistella guanyadora després que Dubi furtara una pilota clau, en la que és la setmana dels rècords de la història de l’entitat.

El partit va arrancar amb molt de dinamisme per part dels nostres en atac, amb intensitat en la circulació i la idea clara de cercar a Dubi al post. Maccabi queia en la trampa taronja i deixava espais a Prepelic que castigava des del perímetre. Ja portava 7 punts l’eslové.

Quan pareixia que els israelites entraven per fi en l’encontre amb Otelo Hunter en pista, Ponsarnau ajuntaria Van Rossom i Hermannsson augmentant una altra vegada el dinamisme en el joc.

Això sí, tot i haver jugat un bon quart, els taronja acabarien tan sols dos punts dalt (19-17), després que Wilbekin anotara un triple sobre la botzina de l’última possessió. L’aspecte positiu era que Maccabi estava depenent d’accions individuals.

El segon parcial, va començar de la mateixa forma, en aquesta ocasió amb Tobey en lloc de Dubi produint i llegint molt bé els espais.

Però el ritme no era favorable per als taronja, ja que Maccabi es troba molt còmode amb pista per a córrer. De fet, aconseguien posar-se per davant per primera vegada en l’encontre i sobretot amb la sensació d’estar fent un esforç inferior.

L’activitat en el rebot ofensiu tant de Zizic com de Hunter, posava en problemes als interiors de València i tot seguit, Dubi i Kalinic a contrarestar. I ho aconseguirien, provocant el temps mort d’Sfairopoulos.

I la història de sempre, una bona defensa és sinònim de partit controlat, i més si Prepelic està de dolç. L’escorta ja portava 12 punts, un més que Wilbekin, que sostenia Maccabi fins al moment.

L’encontre se n’aniria al descans amb una justa victòria momentània 43-37 de València Bàsquet, però amb tot per decidir. De moment, el partit no estava defraudant.

En la reanimació, la precipitació s’apoderaria dels dos equips, un mal enemic per als taronja que havien comprovat que sense ordre, es reduïen les seues possibilitats de portar-se la victòria.

Vives s’asseia al banc amb 4 personals i el parcial era de 4-13 per als israelites, on Bender s’unia a la festa de Wilbekin que pareixia no tindre fi.

Maccabi aconseguia canviar el signe del partit i ara era València Bàsquet qui depenia de la inspiració d’un Prepelic que ja portava 20 punts. Ponsarnau no havia trobat solucions per a frenar el vendaval, però el desavantatge era d’un punt únicament.

Un partit d’aquestes característiques es mereixia un final apassionant, i era el que ens esperava, ja que es decidiria tot en l’últim quart.

Se li demanaven solucions a l’entrenador taronja i arribaren en forma de canvis. Hermannsson a pista junt amb Van Rossom i Tobey aportant frescura. Per si no n’hi hagués prou, tornava la intensitat defensiva i Blayzer cometia la cinquena personal.
Tot pareixia controlat, però els taronja no eren capaços de clavar l’estocada final i ‘déjà-vu’ Wilbekin tornava amb tres triples marca de la casa (7 en total) i infinitat de recursos, col·locant-se amb 25 punts.

Set baix i temps mort a falta de poc més de 2 minuts. El partit entrava en terreny perillós i Vives al banc amb 5 personals, després d’una més que discutible falta.

No obstant això, els guerrers taronja a base de casta i aprofitant el ‘bonus’ de Maccabi entrarien de ple en la lluita per la victòria, amb un triple de Derrick Williams que igualava el partit quan faltaven 7 segons.

I senyores i senyors, el premi arribaria, un final d’infart acord a un partit trepidant amb la ‘Vella guàrdia com a protagonista. En definitiva, un encontre per a la història.