València Bàsquet cau davant Estrela Roja en un final frenètic (76-73)

Una espectacular actuació de l’extaronja Jordan Loyd amb 20 punts i 18 de valoració, sumat a la solidesa defensiva dels de Sasa Obradovic, van privar València Bàsquet d’aconseguir la primera victòria de la seua història en l’Aleksandar Nikolic Hall.

València Bàsquet va entrar al partit amb la idea clara d’igualar el ritme dels serbis en ambdós costats de la pista. Una intensitat traduïda en un constant intercanvi de colps amb Labeyrie com a protagonista, que va anotar 7 punts dels primers 9 dels taronja.

Estrela Roja aprofitava cadascun dels errors defensius dels valencians amb un Davidovac especialment actiu, però la connexió Hermanssonn-Tobey mantenia als de Ponsarnau per damunt en el marcador.

A València Bàsquet li estava costant frenar la superioritat física d’O’Bryant en la pintura, però havia mantingut la paciència en atac per a anar-se’n al segon quart amb dos punts d’avantatge.

Un segon parcial que va començar igual que havia acabat l’anterior, dos equips sòlids en pista que esperaven l’error rival per a castigar. No obstant això, Jordan Loyd, entrava en acció per a millorar la productivitat en atac dels seus i col·locar la màxima del partit (33-24).

Ponsarnau va demanar fins a dos temps morts per tractar de buscar una solució que pareixia no arribar, ja que, les agressives penetracions dels serbis, contrarestaven els 8 punts consecutius de Prepelic, encertat des del triple.

I aquest seria el resum perfecte de la tònica de l’encontre, Estrela Roja clavant cornades profundes a un València Bàsquet que tractava d’agafar oxigen en meitat d’un mar de dubtes.

En la reanimació, els serbis mantindrien la mateixa solidesa defensiva, però la principal diferència seria que els taronja tancarien el rebot defensiu i deixarien de concedir segones oportunitats en atac.

Els de Ponsarnau van augmentar l’agressivitat, aspecte necessari per a tractar de competir el partit fins al final, però O’Bryant tornava a imposar les seues lleis en la pintura, aprofitant la superioritat en l’emparellament amb Kalinic.

L’encontre girava entorn del jugador nord-americà d’Estrela Roja: la seua substitució coincidiria amb la reacció dels valencians i concretament de Tobey, fins al moment inèdit.

Una reacció que remataria Labeyrie amb un triple sobre la botzina de possessió per a posar les taules en el lluminós (57-57) i arribar amb clares opcions als darrers 10 minuts.

Ponsarnau donava entrada a Josep Puerto depositant la confiança en el ‘canterà’ en el tram més complicat del partit. Oportunitat que aprofitaria a la perfecció, anotant 5 punts i assumint la responsabilitat de defensar a tot un Jordan Loyd.

En mig del frenètic ritme de l’encontre, València Bàsquet treia la personalitat i la casta, impedint llançaments fàcils dels serbis que per primera vegada pareixien col·lapsats en atac.

L’intens combat plantejat pels dos conjunts arribava a la seua conclusió amb la màxima igualtat possible. Era moment de jugadors decisius, moment de detalls i moment de mantenir el cap fred.

Ningú podia parar Loyd, que monopolitzava el joc dels serbis i ja portava 20 punts, posant els 5 d’avantatge a falta de poc més d’un minut.

Labeyrie retallava distàncies amb dos tirs lliures en un dia gris dels taronja des de la línia de personal i després d’una bona defensa dels nostres, el baló esvarava entre les mans de Prepelic, suposant la rendició final d’un València Bàsquet que es va mantenir amb opcions fins a l’última pilota.