València Bàsquet assalta el Palau en un partit per a recordar (90-100)

València Bàsquet va eixir victoriós del Palau Blaugrana, després d’un encontre quasi perfecte on va destacar la gran actuació de Derrick Williams, amb 25 punts i de Dubljevic, amb 24, a més d’un primer quart per a la història on els taronja anotarien 32 punts, xifra que no encaixava el Barça com a local des de l’any 2005.

Els dos primers minuts de partit, València Bàsquet seria una piconadora, dominant a la perfecció el rebot defensiu i trobant els espais en atac amb facilitat. De fet Jasikevicius demanava el primer temps mort de l’encontre amb el 3-10 inicial.

El Barça pareixia despertar, però els taronja estaven encertats en els llançaments des de fora, especialment Dubi que ja portava 2 de 2. Calathes estava sent el millor dels blaugranes, esquivant els bloquejos i repartint passes que els seus companys no aprofitaven.

I els taronja continuaven a la seua, menció especial a Derrick Williams que agafaria el relleu de Dubi amb tres triples i 13 punts al primer quart. Un parcial quasi perfecte de València Bàsquet que acabaria amb 32 punts i 10 d’avantatge.

D’ara endavant, l’objectiu blaugrana seria desordenar els atacs taronja amb una pressió a tota la pista i el dinamisme de Hanga, que aconseguiria canviar la dinàmica de l’encontre i pujar les revolucions del seu equip, que pareixia apagat.

Les rotacions van afavorir al Barça, i ara era Heurtel qui flotava sobre la pista i portava al seu equip a igualar a 44. D’ací fins al final de la primera meitat va produir-se un intercanvi de cistelles favorable als de Jasikevicius que arribarien a l’intermedi amb millors sensacions després d’un inici dubitatiu.

En la reanimació tornaria a sorgir la figura de Derrick Williams, si és que en algun moment havia desaparegut. El nord-americà i Dubi lideraven l’atac taronja amb 19 i 15 punts respectivament.

Per part dels catalans, Oriola aprofitava un intercanvi defensiu que li emparellava amb Guillem Vives per a anotar amb facilitat i sense errada, 12 portava ja l’extaronja. Davies, que entraria en substitució del mateix Oriola, continuaria fent patir als interiors valencians equilibrant les forces una vegada més.

El ritme era infernal i les anades i tornades de cada quart es traduïen en una igualtat màxima que s’hauria de resoldre en l’assalt definitiu. Moment per a defensar, moment per a ser equip i moment de ser definitiu en cada detall.

Doncs bé, l’últim parcial no podia començar millor, amb un Derrick Williams que ho feia tot posant altra vegada els 10 d’avantatge al lluminós amb un parcial inicial de 2-15 i provocant l’explosió de Jasikevicius, que deixaria una imatge per a la història, sense dir paraula en un temps mort demanat per ell mateix.

Calathes eixia al rescat del seu equip, però València Bàsquet esgotava les possessions i frustrava les bones defenses dels blaugranes i al seu entrenador que perdia els nervis i seria castigat amb una tècnica que tornaria a allunyar als taronja en el marcador.

Els de Ponsarnau acariciaven la victòria, amb 12 punts d’avantatge quan faltaven 2 minuts i gestionarien a la perfecció els moments finals d’encontre demostrant per què són el millor equip del campionat des de la línia de personal.

A la fi, València Bàsquet va trencar tots els pronòstics arribant als 100 punts i quallant la nit perfecta amb el debut del jove Millan Jiménez en un encontre per a recordar.