Una idea

No van ser tres punts, però el València va dur-se ahir de Bilbao alguna cosa més important: una idea. Com aquell anunci del xiquet de “un palo”, el València de Djukic ha trobat “una idea” de futbol, almenys de com jugar a la contra fora de casa.

Ahir a San Mamés l’equip va semblar per fi un equip i no onze jugadors mig desorientats a l’espera del miracle de Jonas. A poc a poc el València comença a mostrar signes de què va trobant la seua identitat: ben ubicat, amb les línies més juntes, amb més mobilitat en atac i combinacions ràpides que provocaven contres molt perilloses. I el que és més important: els jugadors creien en eixa disposició en el camp i en el plantejament que els havia fet Djukic.

El serbi ha recuperat crèdit al vestidor. No sé si han sigut les 4 victòries consecutives, la cura d’humiltat de Djukic quan els va reconéixer les errades que havia comés, o les oportunitats que ha anat repartint –Piatti, Alcácer, Feghouli…- per involucrar tot el grup. No sé si va ser el discurs de Salvo abans del Sevilla, les fotos de Joao o el fet de trobar en Ramí l’enemic comú a qui fer responsable de tots els mals. Però eixe vestidor fa ara el que el seu entrenador li mana, i això ja és un primer pas. El més important.

Ara queda enfortir la identitat, insistir en la idea i polir-la. Treballar per a acabar d’arredonir la formula també quan jugues de local i necessites generar futbol. I queda continuar tenint paciència i ser conscients que s’ha de créixer amb eixa idea, que et donarà molts punts, però que ahir, de moment, va suposar com a molt un empat a San Mamés.