Una espectacular ratxa de Prepelic salva a València Bàsquet d’un nou ridícul (99-90)

Els 17 punts consecutius de Klemen Prepelic en l’últim quart van servir a València Bàsquet per emportar-se la victòria en un xoc que s’havia complicat i de quina forma després d’un primer parcial per a oblidar. Hui, la defensa i el talent individual de l’equip taronja van arribar a temps per sumar la vintena victòria en campionat domèstic.

L’inici de partit sols va tindre un nom, llàstima que vestia de negre i s’anomenava Zyskowski. El polonés de Bilbao Basket va anotar dotze tants en menys de cinc minuts davant la passivitat defensiva dels taronja que pareixien no haver eixit a pista.

Poca història més que contar, el pitjor primer quart de la temporada encaixant 33 punts davant el penúltim classificat de Lliga Endesa i una imatge preocupant dels nostres que havien deixat passar deu minuts i se’ls havia posat molt complicada la cosa. Per cert, Ponsarnau no havia parat l’encontre fins que els visitants portaven 26 punts…

La dinàmica del segon parcial va ser la mateixa fins a l’aparició de Hermannsson que, juntament amb Van Rossom van assumir el timó d’un equip sense ànima fins al moment i que per fi donava senyals de vida. Als de Mumbrú ja els costava més anotar, ja havien d’apurar les possessions fins a l’últim sospir i això es devia a un major ritme defensiu dels taronja.

Tot i això, València Bàsquet continuava acusant les seues set pèrdues enfront de les dues de Bilbao i per descomptat el desencert des del triple, amb un 2/8 que estava marcant ara sí la diferència. Al descans, un resultat molt més factible (42-51), a pesar de la sagnia defensiva, de cara a una segona meitat on els de Ponsarnau havien de seguir remant.

En la reanimació, el de Tàrrega va donar entrada al mateix quintet que havia acabat, tirant mà altra vegada dels dos baixets, Sam i Martin, juntament amb Nikola i Dubi, però ara amb un Derrick Williams que no havia participat des que es carregara de faltes alls instants inicials.

Doncs bé, va funcionar una vegada més, perquè en poc més de cinc minuts, València Bàsquet havia igualat el marcador amb un 17-8 de parcial favorable i la sensació que als vestidors hi havia hagut un toc d’atenció. Els capitans i Nikola van contagiar la mentalitat defensiva a la resta i l’encert va arribar.

També l’espectacle, perquè Derrick va protagonitzar una espectacular esmaixada i cistelles de tots els colors demostrant que és un jugador amb un talent especial. Això sí, per a ‘show’ el de Dubi, que en la seua tornada ja fregava el doble-doble.

Tanmateix, encara no servia per a noquejar a un Bilbao que treia les dents i es mantenia al partit aprofitant-se de les errades defensives dels nostres i anotant des del perímetre amb prou facilitat per mitjà d’un elèctric Jenkins (5/7).

Les rotacions de Ponsarnau en l’inici d’últim quart van tornar a provocar una baixada del ritme taronja darrere sols compensat amb tres triples d’un Prepelic que tirava el carro amb l’absència dels titulars en pista. Però el que en un principi eren tres llançaments aïllats, es va convertir en una increïble ratxa anotadora de 17 punts consecutius que acabaria resultant definitiva.

Com també altres vegades, la inspiració i el talent dels jugadors de València Bàsquet, en aquest cas de Klemen, havien servit per emportar-se la victòria amb certa tranquil·litat. En aquesta ocasió, els taronja s’havien salvat de la que haguera sigut una derrota dolorosa a la vegada que ridícula, i s’havien reposat després d’un horrible primer parcial.