Eibar 1-0 VCF: Un València sense punteria perd a Ipurúa

Un mal endèmic condemna al València. Ja passa davant Las Palmas i ha tornat a passar a Ipurua: la punteria no està ben afinada.

El València, després d’una convulsa setmana en la qual els protagonistes ja no estaven ni en la banqueta, es plantava a Eibar amb la intenció de seguir amb la tònica i el bon joc de la primera jornada, però amb major efectivitat. Ayestarán proposava un 4-3-3 amb uns insegurs Santos i Abdennour al centre de la defensa. Mario Suárez debutava en el mig del camp com a únic migcampista arrossegant a Enzo Pérez a l’interior, a l’altura de Parejo. Un enzo i un Parejo que aportaven claritat a l’eixida de baló que propossava Ayestarán i que era més nítida quan l’argentí i el de Coslada, sobretot, tocaven el baló. Suárez destruïa amb sentit i donava ales a l’equip. El joc de les ales torna a ser important, Gayà i Cancelo es sumaven a l’atac i vivien constantment al camp del Eibar mentre que Nani i Rodrigo, a cama canviada, facilitaven aquestes incorporacions i apareixien entre línies. Mina era l’únic davanter.

El València dominava i les ocasions eren clares, però els fantasmes apareixien. El baló estava condemnat a acabar lluny de la xarxa ‘armera’. Ningú ho podia creure.

La segona part començava amb un Eibar més actiu amb una bona parella de mig centres i les contínues aparicions de Jota Peleteiro. El joc del Eibar era més fluid però estava lluny de furtar protagonisme al bon partit valencianista que només patia a pilota parada.

I penal. Rigorós. Centre del conjunt ‘armero‘ que impacta en la mà de Abdennour, que no tenia intencionalitat. Hernández Hernández senyalava el penal. Ryan parava però el baló parava als peus de Pedro León, que empenyia a plaer. Mala sort.

La reacció valencianista aplegava amb les incorporacions de Bakkali i Medrán primer i Mir després però només aconseguiren ficar la por al cos al conjunt basc a pilota parada.

El València, després de fer 180 bons minuts continua amb zero punts. Cal millorar la punteria.