Un València per a tindre en compte (2-1)

Partit amb sabor de nit europea de les grans. Manchester United- València CF. Els de Nuno arribaven al teatre del somnis encarant el penúltim joc de pretemporada, amb la mar marejada a lo social i a l’últim sospir s’escapa el que haguera sigut un gran resultat. 2-1, malgrat l’estrena golejadora de Rodrigo.

Molt d’atractiu el que es veia al verd del Teatre dels Somnis, que obria la temporada 14-15. Primers minuts en molt de respecte per part de ambdós conjunts. Gracies a la verticalitat que esta atresorant els blanc-i-negres durant esta pretemporada, el València era capaç de xafar l’àrea “red” en mes intencions. La tripleta d’atac xe formada per Feghouli, Rodrigo i Alcacer eren els protagonistes en eixes arribades.

Passat els 20 minuts, els diables rojos agafaven el pes del partit amb la possessió de la pilota. Possessió anglesa però sense una efectivitat que fera mal al conjunt de Mestalla. El temps passava i el futbol no feia massa acte de presencia.

Per tal de ficar alguna cosa de salsa al partit va a aparèixer el factor àrbitre, casolà. Al minut 32 va inventar-se un penal en contra dels de Mestalla. A criteri del col·legiat, Barragán va tombar en l’aire al davanter Wayne Roonye. Davant de tots, va poder-se certificar que per a res es mereixia eixe castic. La justícia al futbol va aparèixer i la fusta de la meta defensada per Diego Alves va rebutjar el xut del davanter angles des de els onze metres.

Després de tal regal cap als locals, l’àrbitre va baixar el nivell d’exigència. De fet el València va aprofitar el tram final de la primera part per començar a mostrar-se en la faceta de la pressió. Últims minuts de difícil digestió del United gracies al rigor defensiu que fins al moment mostrava els xics de Nuno.

Després del pertinent descans, el red devils va eixir en una marxa mes que els xe. Sense canvis, el València fluix al rebuig d’un corner va permetre el primer gol del partit. Fletcher, al 49′ feia el primer amb l’ajuda de la saga valencianista, ja que va rebotar en el bosc de cames que formava la defensa del València.

Davant de la poca soltesa en la nit de hui, Nuno va començar a menejar la banqueta. El primer recanvis per tal de donar una espenta van ser la dupla argentina, De Paul i Piatti. La primera intervenció de Rodrigo de Paul ja va buscar la meta poc atacada de l’espanyol David De Gea.

De nou, bon moviment de Nuno, amb els canvis. El ¾ de l’atac xe va oferir altres sensacions. Sensacions que es convertien en bones arribades. Així al 71’ Rodrigo firmava el primer seu gol com blanc-i-negre. Una autentica obra d’art signada al mateix Teatre dels Somnis. Nuno va tornar a apuntar-se un tant des de la banqueta, els canvis donaren un altre aire.

Amb el 1-1, el València va vore un porta per endur-se el partit. 10 minuts de revolució xe que prop va estar d’avançar-se al lluminós d’Old Trafford. La mes clara, xut de Parejo des de fora de l’àrea, de Gea que no blocava ve i apareixia Rodrigo per tractar de sumar el seus segon gol al compter personal, sense fortuna la pilota tornà a rebutjar en el porter espanyol.

La recta final, va deparar un partit d’anada i tornada on el València va eixir perdent en el canvi de colps. Tant com que a 20 segons d’arribar al temps complementari, Fellaini convertia el 2 a 1 definitiu. De nou, el àrbitre tornava a vores protagonista de l’acció. Una probable falta del belga en el bot amb Otamendi que ocasionava un desajust amb Alves.

Bon duel el protagonitzat amb un sabor final de boca mes agre que dolç. Continua el treball de pretemporada i resten 10 dies per començar una batalla a 38 jornades on les errades ja no tindràs cabuda. El grup de Nuno torna a cas per tal de preparar el que serà l’estrena a la casa dels valencianistes, el proper diumenge davant altre clàssic europeu, l’AC Milan.