Un València amb molt sort tanca una primera volta espectacular (1-2)

Només els futbolistes són conscients sobre el terreny de joc de la dificultat que és guanyar, és igual si el rival es veu amenaçat per la zona de descens o vol discutir-te un dels llocs privilegiats de la classificació. Per guanyar cal patir i és el que li va tocar al València CF en un inici de partit amb el Deportivo bombejant pilotes sense parar. Arribaven procedents dels dos costats, encenent-les alarmes quan Borges va rematar amb el muscle al travesser en el minut 12, escopint l’aigua. Un minut abans, Maksimovic havia rematat amb el cap un córner de Parejo, però l’esfèric va marxar fora.

Era una advertència per a un grup que, a poc a poc, va anar assentant-se i portant el comandament del partit. Rodrigo, en vore que no es creaven ocasions, va retardar uns metres la seua posició realitzant bons moviments d’esquena a la porteria rival, però quan el València CF ja dominava, Santi Mina es va encoratjar disposat a sortejar amb la pilota a tot el que sortira a l’encreuament, quan va vore que no podia més li la va cedir a Rodrigo que, amb un brillant gest tècnic, va prolongar per Guedes, que no s’ho va pensar i va disparar amb la seua cama dreta, enverinant-la pilota per la velocitat de la gespa i sorprenent a Rubén, confiat . Si a Guedes li hagueren donat a triar, segur que no discutiria que no va ser el seu millor tir, però va ser el que va valer el botí dels tres punts.

Amb un mínim avantatge al marcador, els deixebles de Marcelino eren conscients que anaven a seguir patint, i de nou després d’una centrada lateral, el cor es va posar en un puny quan Guilherme va rematar de cap fora. Semblava que el guió estava escrit, i després dels minuts inicials, el València CF va voler assumir el comandament del partit. I al trio de jugadors que va crear el primer gol, es va unir Parejo per fabricar el segon. Novament Santi Mina va estar en l’origen del gol, pressionant després d’una pèrdua, la pilota la va atreure Parejo li la va deixar a Guedes, i este li va voler tornar a Rodrigo l’assistència del primer gol, que no ho va desaprofitar amb un xut desviat lleugerament per un defensa.

A partir d’este moment, el Deportivo es va comprovar que la solidesa del Valencia CF anava a invalidar qualsevol intent de rebel·lió local. Semblava tan clar, que ningú es va posar nerviós quan en l’enèsim centre lateral, Andone va marcar l’1-2 després d’una segona jugada, just després que Zaza estiguera prop d’anotar el tercer. Quina ràbia! Va haver d’activar de nou les alarmes i Adrián, en el temps de descompte, va xutar alt sol davant de Neto Quin susto! El cor es va accelerar moltíssim … però els punts els va sumar el València CF i va arribar el moment de disfrutar d’una altra victòria.