Un problema recurrent

La porteria del València s’han convertit en un mal de cap a l’hora de confeccionar-la als últims lustres. Andrés Palop, Santi Cañizares, Miguel Ángel Moyà, Renan, Guaita, César… i ara Alves, Ryan i Jaume Domènech. El beneït problema d’excés de qualitat en aquesta posició del camp és una constant al club blanquinegre. L’últim capítol és el viscut aquest estiu i que comença a reavivar-se després que Ryan haja passat de ser titular a desconvocat, quan tenia la promesa que Diego Alves anava a eixir del club aquest estiu.

Si fem una retrospectiva en la història recent de l’entitat de Mestalla, nombrosos porters s’han vist obligats a eixir del club per la falta de minuts. Sense anar més lluny, el propi Diego Alves ho va viure amb Vicente Guaita, encara que finalment el d’Aldaia va haver de cercar-se els fesols a Getafe, després que el brasiler li guanyara la partida àmpliament, a causa de les constants lesions del valencià i a la seua irregularitat en les seues actuacions.

El propi Guaita també va haver de bregar amb una altra situació similar abans de l’arribada del brasiler amb César Sánchez i Miguel Ángel Moyà. El veterà porter extremeny arribà al club com una solució a curt termini per la lesió de Renan. César es convertí a titular indiscutible durant dues temporades, gràcies a actuacions per al record i sent molt volgut per l’afició valencianista. Mentrestant, Miguel Ángel Moyà arribava des del Mallorca sent un dels porters de futur de la competició i va haver de marxar-se recercant minuts, perquè no va acabar d’aclimatar-se i de donar el nivell quan va disposar d’oportunitats. Eclipsat per César es va marxar al Getafe i després a l’Atlètic de Madrid del ‘Cholo’ Simeone.

En la 08/09, després d’estar a l’ombra en els últims partits de Cañizares, Timo Hildebrand era el triat per a substituir-li després de brillar en la Bundesliga sent un dels porters més prometedors del continent. Amb l’arribada de Unai Emery, l’alemany va veure com Renan li menjava la torrada i va acabar tornant al seu país natal al Hoffenheim.

Finalment el cas més antic i més sonat per ocórrer durant l’etapa daurada del València va ser el duel Palop-Cañizares. El de Ciudad Real es va convertir en història blanquinegra per les seues actuacions, el seu caràcter i per ser el porter del ‘doblet’. Titular a priori per al Mundial de 2002 amb la Selecció Espanyola abans de la seua lesió i menys golejat en LaLiga durant tres anys – quatre en total- amb el València. No obstant açò, el seu suplent era un porter de luxe com demostraria posteriorment. Palop solament va disputar 43 duelsde lliga en sis anys amb l’elàstica che i sempre va ser pública la seua enemistat amb el seu rival. Cansat d’esperar la una oportunitat va canviar Mestalla per Nervión, on va ser un pilar del Sevilla dels primers èxits recents i on va guanyar tres títols així com l’Eurocopa de 2008 amb Espanya.

La competència en la porteria del València sempre ha sigut dura i el ‘problema’ amb el qual s’ha trobat Ryan ha ocorregut en nombroses ocasions en els últims anys al vestuari blanquinegro.