Un derbi desigual i un gegant

La classificació diu el contrari, però per a mi el d’este dissabte és un derbi molt desigual. No és només una qüestió futbolística. La pràctica igualtat de punts -46 VCF 45 LUD- és en realitat la constatació del fracàs de temporada del VCF en Lliga i per contra de l’èxit del LUD, que ara somnia en acabar per davant dels veïns per primera vegada a la història. La desigualtat és evident també en l’àmbit institucional.

El VCF bull i diversos sectors afilen les seues armes mentre el LUD sembla una bassa d’oli. El VCF viu amb expectació i incertessa un procés de venda al que fa uns anys semblava abocat inevitablement el LUD. El VCF viu episodis d’ex presidents –Soler i Soriano- que a ningú li haguera extranyat que fa un temps hagueren arribat de la mà de Villarroel, Ruiz i companyia.

I la desigualtat és també palesa especialment al terreny social. Contradictòriament al que suposen els fracassos d’uns i els èxits d’altres, el VCF ha vist esta temporada com la seua afició -tantes voltes silenciosa i apàtica- ha reaccionat, mentre la del LUD fa sensació d’anar adormint-se a poc a poc, acostumada a la rutina de la permanència a la màxima categoria.

L’afició del València per contra ha despertat quan més difícil està la situació en el club. És el veritable gegant adormit de què parlava Djukic, un gengat que s’ha posat en peu tot i la dolenta marxa esportiva de l’equip. És el gegant que fins i tot provoca que altres gegants –Bankia, GV, fons d’inversió…- miren ben bé i amb certa por com fan el procés de venda; és eixe gegant -de vegades convertit en masa i poc crític- a qui és molt temptador tractar de dominar des del sentiment i buscar l’enfrontament amb un enemic extern comú. Ara bé, qui tinga eixa temptació ha de ser conscient que eixe gegant se li pot tornar en contra si acaba traint-lo.

És el gegant del qual formem part, i del que amb imatges com la de dijous passat rebent l’equip abans del partit de ½ de la UEL davant el  Sevilla, ens fan sentir orgullosos. Eixe gegant és el gran triomfador en esta temporada tan nefasta on hi han fracasat jugadors, entrenadors i gestors, i on l’afició sí que ha estat a l’altura donant molt més del que ha rebut.

És el gegant a partir del qual ha de construir-se el nou València CF, perquè és el gegant que estarà i durà sempre l’escut al cor, independentment de qui transitòriament ho duga al pit, a la solapa o a la butxaca.