Triomf balsàmic d’un València Bàsquet de record (112-82)

L’equip taronja va passar el tractor per damunt de BAXI Manresa i acabaria obtenint la màxima anotació de la present temporada amb cinc jugadors per damunt dels 10 punts i liderats per un Tobey que des de l’inici va erigir-se en l’eix ofensiu d’un conjunt necessitat.

Ponsarnau va donar descans d’inici als homes amb més minuts acumulats, entre ells Dubi i Van Rossom, habitualment titulars. Els visitants van començar encertats des del perímetre (2/2) i treballant profundament els atacs, mentre que els taronja estaven relaxats defensivament.

Tanmateix, prompte van reaccionar sota la direcció de Hermannsson i l’activitat de Tobey en la pintura, que amb 9 punts en el primer quart lideraria un equip manc d’idees. Però les sensacions continuaven sense ser les d’un bloc compacte i l’entrada de Sima per part de Manresa accentuava les errades dels de Ponsarnau en els emparellaments.

Tot això en un primer quart on València Bàsquet es va mantindre en tot moment per davant al marcador, però on va encaixar massa cistelles fàcils que no es pot permetre un conjunt de les seues característiques. Positiva l’entrada en rotació de Puerto i Pradilla que com sempre van deixar mostres del seu potencial.

El partit va seguir la mateixa dinàmica als primers minuts del segon parcial, aquesta vegada amb Dubi exercint d’eix en atac i amb Sastre i Sam buscant situacions de ‘pick and roll’, però els pupils de Pedro Martínez es mantenien dins del xoc gràcies a circulacions intenses de pilota i el dinamisme de Mason que generava espais a la resta esquivant bloquejos amb facilitat.

De sobte, va sorgir la figura que Matt Janning, que va clavar tres triples consecutius d’una dificultat extrema i va posar per primera vegada als catalans per davant al lluminós. Ponsarnau va frenar la que estava sent una sangria anotadora del rival que a tres minuts del descans havia anotat fins a 46 punts…

No obstant això, el talent de Tobey i el coratge de Kalinic, a més d’un parell de bones accions de Labeyrie, bastaren a València Bàsquet per a anar-se’n amb avantatge als vestidors, encara que sobre la pista havia eixit un equip sense duresa defensiva ni concentració en els emparellaments.

El pas per vestidors no va canviar res en cap dels dos equips, la dinàmica continuava sent la mateixa: un Manresa amb molt menys potencial anotava a base de paciència i els nostres amb dos moviments i la inspiració dels homes més talentosos, prenien una vegada i una altra la iniciativa del xoc.

A més, els visitants van entrar en bonus abans d’arribar a l’equador del tercer quart i Hermannsson va ser el que altra vegada va posar el rigor en atac per establir la màxima de +14. Sastre va voler imitar Janning i li va eixir bé, dos triples puntejats per a dins. Però com sempre l’equip és un altre quan puja les revolucions defensives, quina llàstima no tindre hàbit…

València Bàsquet sols havia de gestionar bé la recta final, Sastre ja s’havia encarregat de despressuritzar el partit. Sense tensió, els taronja van pegar-se tot un festival. Saneme va entrar en erupció i ja eren cinc els jugadors amb dobles dígits d’anotació. També Pradilla va tindre el seu moment, amb la intel·ligència que el caracteritza i formant bona parella tant amb Dubi com Tobey.

Un encontre aparentment disputat va acabar sent un mal de cap per als de Pedro Martínez, que acabarien patint les frustracions d’un equip necessitat. València Bàsquet superaria per sisena vegada aquesta campanya els 100 punts anotats pujant el seu sostre ofensiu a 112. Una bona vitamina per a la final de divendres davant Fenerbache.