Traïció al sentiment

Si Paco Alcácer es diguera Vinicius i fóra de Brasil no estaríem parlant del mateix. Perquè més que pels gols a Paco sé li volia per l’amor a l’escut.

Paco, el de Torrent, va nàixer com a ídol del valencianisme aquell partit de UEFA contra el Basilea, on el València tenia que remuntar un 3-0 i amb un hattrick de Paco Alcácer va aconseguir remuntar i acabar un 5-0.

En anys difícils per al valencianisme on els capitans varien cada temporada Paco Alcácer es va convertir en la mirada dels xiquets i majors. Els xiquets tornaven a tindre un jugador on fixar-se i estampar el seu nom a la camiseta. Els majors, un jugador amb el qual compartir l’amor per uns colors.

SENTIMENT, una paraula que defineix a l’afició valencianista. El sentiment de ser de la terra i jugar a l’equip dels teus amors era amb el que ens pareixíem els aficionats i Alcácer. Però Paco ha preferit trencar ixe vincle amb l’afició de Mestalla.

Pocs aficionats valencianistes volen entendre la seua postura. Una clara traïció al SENTIMENT que no s’entén. Perquè Paco, el valencianista, no ha sigut ni per a  acomiadar-se de l’afició en una roda de premsa. Que et vaja molt bé Paco, el valencianisme ha estat, està i estarà sempre amb el ValènciaCF.