Thierry Rendall: “Eixia d’entrenar i em posava a plorar en el cotxe”

Thierry Rendall s’ha convertit en un dels futbolistes més importants de la plantilla del València. El jugador portugués és un futbolista de la màxima confiança per a Gattuso i cada partit millora més en defensa i atac. Ara mateix, Thierry Rendall ha atés als companys de SER Deportivos València en una entrevista on ha parlat de tot des de la seua arribada a València. 

Somni de xicotet

Des de xicotet vaig voler ser futbolista, però la meua mare no em deixava anar a entrenar si no treia bones notes. Havia de ser el millor alumne de la classe. Volia ser enginyer com el meu avi, que feia motors d’avions. 

Una vegada vaig traure males notes en anglés i la meua mare no em deixava anar a entrenar amb els juvenils del Sporting. Vaig haver de demanar-li per favor que em deixara jugar, perquè ja estava quasi en el primer equip.

Inici complicat al València

Vaig patir molt en els meus primers partits amb el València contra Getafe i Osasuna. Em faltava experiència. Sentia que no volia estar en el camp. Ho passava molt malament. 

En el meu primer any al València vaig haver de recórrer a un mental coach. Eixia d’entrenar i em posava a plorar en el cotxe. La sort que vaig tindre a prop a Guedes i Vezo. Si no és per ells, no hauria seguit al València. 

Continuar en el València

Quan parle amb el meu pare li dic que on estaré millor que ací. M’agradaria molt tornar a jugar la Champions amb el València.

La temporada passada

La temporada passada em va faltar experiència. Vaig voler tornar el dia del Vila-real, però encara no estava bé. Portàvem set partits sense guanyar i volia jugar com fora. Em vaig trencar dos músculs.

Capità del València

Em fa il·lusió ser capità però tinc molta gent per davant: José, Gabriel Paulista, Lato, Jaume, Diakhaby, Hugo Guillamon i jo. No tinc pressa, tinc contracte fins a 2026.