Rodrigo fa somiar amb el subcampionat (1-0)

El València dorm tercer gràcies a la victòria davant l’Espanyol. L’equip dirigit per Marcelino tornà a fer un gran partit encara que no va poder marcar més gols. Col·locats perfectament, maneja a la perfecció en quins moments cal donar-li velocitat o pausa al partit, però sempre tenint la situació sota control. I com recorda el tècnic en el vestuari, mai cal cansar-se de guanyar i quan Guedes es va pujar a la moto en el minut 6 de partit, l’afició feia olor que alguna cosa anava a passar. Va arribar a la línia de fons, va deixar al seu rival assegut amb una retallada en una rajola, per a donar-li una llaminadura a Rodrigo en el segon pal, disposat a avançar a l’equip amb el seu cap. El València va anar acumulant xuts a Pau López, engrandint-se baix els pals per a repel·lir els potents trets de Kondogbia, Guedes, Montoya o Zaza. En una d’eixes ocasions, Mestalla es va portar les mans al capdavant quan el portuguès, amb un toc orientat, va deixar arrere al seu rival per a plantar-se dins de l’àrea abans d’executar el seu llançament, salvant amb les gemmes dels dits de forma miraculosa Pau López, com després va repetir davant Zaza, en ple huracà d’ocasions valencianista.

Arrere, a força de treball, s’està aconseguint edificar un mur infranquejable, eixint sempre amb anticipació Garay o Gabriel Paulista per a apagar qualsevol besllum de rebel·lió visitant. Els dos marquen la línia i no hi ha qui passe. I si no… apareix Neto, de nou posant el cadenat a la seua porteria. La sensació en la graderia al descans era que el marcador era curt per als mèrits dels uns i els altres, no cabia en la seua imaginació patir, però tampoc calia confiar-se, sobretot en vore com el RCD Espanyol desafiava al València CF robant-li la pilota després dels dos tirs inicials de Zaza i Parejo. Però este equip té recursos per a tot, plantant-se davant de Net i buscant sentenciar amb un contraatac.

Ara bé, el resultat era curt i l’Espanyol espentava, per este motiu Marcelino donara entrada a Santi Mina, Andreas i Ferran, buscant eixe segon gol que acabara amb la incertesa del marcador. Però no arribava i faltant quatre minuts el cor de Mestalla es va posar en puny amb el rival apropant-se a la línia de gol. Ací va emergir de nou la figura de l’afició valencianista per a posar el seu granit d’arena per a certificar una nova victòria. Quan l’àrbitre va assenyalar el final, Mestalla va explotar d’alegria en veure com el retorn a la Champions està cada vegada més a prop.