A Rober Ibáñez se li van posar els pèls de punta quan Marcelino se li va acostar a donar-li les últimes instruccions abans d’eixir al camp. Per fi! A l’alegria de tornar, li va voler posar la guinda marcant un gol amb el qual va veure complit un dels seus somnis. “És un dia especial per a mi, jugar a Mestalla i marcar amb l’equip de tota la meua vida ha sigut una il·lusió molt gran”.
Ha passat més d’un any des que va patir una lesió de gravetat i era el dia en què va tornar a sentir-se futbolista. Solament ell i la seua família són conscients de les hores treballant en silenci per a tornar a ser el futbolista que va començar a lluir en l’elit. I si el dia que es va trencar el lligament creuat anterior i el col·lateral intern del seu genoll, davant Osasuna, va marcar un doblet, l’extrem del barri de Sant Bult va voler tornar marcant. “Els companys m’han ajudat moltíssim aquest temps. L’equip estava molt content perquè he pogut marcar, m’estaven dient tota la setmana que anava a marcar i ho he aconseguit. Hi ha un gran ambient”.
Després de celebrar-ho amb els seus companys sobre la gespa, ràpidament va alçar els seus braços per a assenyalar a la seua família. El gol era para ells, especialment per al seu avi, que tants entrenaments ha vist d’ell fins a aconseguir el moment tan emocionant com significa marcar el seu primer gol amb la camiseta del conjunt blanc-i-negre. Una diana que ha aplegat a la Copa del Rei, una competició que il·lusiona molt al vestidor, tal com va recalcar el protagonista “Pensem a arribar el més lluny possible en la Copa del Rei. Veurem a la fi què ocorre”.