Ridícul a Valladolid i Baraja no pot tornar a València com a entrenador

El València C.F va tornar a defraudar en una derrota molt dolorosa en el José Zorrilla. 15 partits després en lliga el València és el pitjor equip. No hi ha ningú més dolent. 2 victòries, 4 empats i 9 derrotes són números que tenen un titular clar: Baraja no pot tornar a València i continuar sent l’entrenador che. L’equip no reacciona i si no hi ha un canvi en la banqueta i en el mercat només hi ha un destí possible i és el descens a segona divisió.

El club de Mestalla arribava a Valladolid després de dos derrotes molt dures enfront del Mallorca i el Rayo Vallecano a casa. Però a més amb la sensació de ser l’última bala per al seu entrenador. Més tensió impossible, quan damunt Corona havia evitat respondre a Manises sobre la confiança en Baraja. Els dubtes sobre com eixir d’esta situació portaven a Baraja a tornar al 4-4-2, un moviment demanat pels propis jugadors en diferents reunions durant la setmana a la Ciutat Esportiva de Paterna. Malgrat les baixes importants de jugadors com Gayà o Mamardashvili, cap excusa era vàlida per a no emportar-se els tres punts.

L’inici del partit va ser igual de fred que els tres graus que feien a Valladolid. Un València poregós que fins i tot durant diversos moments de la primera meitat li va arribar fins i tot a entregar la pilota al Valladolid. Passat el primer quart d’hora, el Valladolid aprofita un error de Mosquera en una recuperació, Anouar regatejava a Tárrega i aconseguia superar a Dimitrievski.

El gol va asseure com un colp en la cara al València i en els següents no va saber reaccionar. Actitud completament inentendible jugant-te la permanència en primera divisió en un partit de vida o mort. Minuts molt dolents de Jesús Vázquez, que no va aportar res a nivell ofensiu i va deixar massa espais arrere. I un mig del camp completament desaparegut que va ser incapaç de posar-li cap pilota a Hugo Duro.

En la segona part Baraja va intentar agitar l’arbre amb l’entrada d’Almeida i Yarek. Però la reacció no es va veure verdaderament fins als últims 20 minutos. L’oportunitat de veritat va arribar amb l’expulsió de Latasa després d’una colzada a César Tárrega. 

Totes les oportunitats van aplegar amb centres laterals però no es va generar ni una sola oportunitat de perill. Ni tan sols una gran actuació de Hein. Finalment, derrota del València en una nova actuació ridícula.