Reial Societat-VCF: Nou naufragi del VCF (2-0)

El València CF es presentava en l’Estadi d’Anoeta amb la necessitat de sumar si o si els 3 punts que hi havien en joc. Tornar a assaborir unes sensacions oblidades des de la visita del conjunt de Mestalla a Balaídos (1-5), eixa era l’única preocupació de Neville per tal d’afrontar un partit en el que regressava Shkodran Mustafi a la saga blanquinegra i dalt el VCF eixia amb una dupla de gol Alcácer-Rodrigo.

La primera part va anar segons sensacions, per bàndols. Van ser els locals qui millors sensacions oferiren sobre el verd d’Anoeta als primers minuts. En la figura de Bruma, requeia el protagonisme que era qui més maldecaps provocava en la saga valencianista. El nivell del partit canviava després de superar-se el primer quart d’hora de partit, moment en el que el VCF millorava les seues prestacions en atac i posant en dificultats la defensa ‘realista’. L’alta pressió instaurada pels blanquinegres donava els seus fruits sobre el verd d’Anoeta tot i que faltava el gran premi del gol que tant van buscar Santi Mina, Rodrigo i Paco Alcácer.

La intensitat va desaparèixer quan s’encarava el tram final de la primera meitat. Cap dels dos equips trobava fluïdesa amb la que trencar la igualtat que continuava el lluminós de l’estadi guipuscoà.

El 0-0 amb el que s’iniciava la segona part era motiu pel qual buscar una nova marxa en el partit. Orban entrava per un Cancelo, que amb groga havia d’abandonar el partit. Eixe canvi no arribava a produir-se i l’encontre entrava en una fase molt més oberta i per tant molt més perillosa per als interessos dels de Neville.

Les sensacions empitjoraven quan Enzo Pérez, després de vore groga, demanava el canvi tirant-se la mà a la cama denotant una nova lesió muscular. Com si d’una poalada d’aigua gelada es tractara, el VCF es diluïa sobre el camp.

A falta de 15 minuts, la Reial Societat aprofitava una errada en l’eixida de Jaume, que estava mantenint als seus en el partit, i Jonathas ressuscitava davant els valencianistes per trencar la igualtat i fer l’1 a 0. Pocs minuts després, de nou, el davanter brasiler, feia el 2 a 0 quan descomptaven 9 per a la fi del partit.

El VCF sense demostrar res en la segona part, caminava cap a una nova setmana d’amargor. La derrota, feta realitat deixava al conjunt de Mestalla amb les mateixes urgències per tal d’afrontar la segona volta de la Lliga. Vigo queda molt lluny i el VCF no sap el que es estar en una bona ratxa de dos partits consecutius des de fa molt de temps. La Copa esperara esta nova setmana per poder llepar-se les ferides d’una nova visita a Anoeta per a oblidar.