Reacció insuficient de València Bàsquet davant un gran Madrid (78-86)

El partit va arrancar amb una defensa molt seriosa del Reial Madrid que va ofegar a València Bàsquet. Als primers 5 minuts el conjunt taronja tan sols havia pogut anotar una cistella i el parcial era de 2-12. La intimidació de Tavares es feia patent en cada acció i en atac el conjunt blanc fluïa i anotava. Jaume Ponsarnau va haver de parar el partit amb un resultat de 4-17. 



El conjunt valencià no trobava solucions i Jaycee Carroll castigava de manera desmesurada als de Ponsarnau amb 12 punts. A la fi del primer quart, el marcador ho deia tot. 6-28, amb tan sols 3 cistelles anotades en un dels pitjors primers quarts que es recorden.

Amb 22 punts de desavantatge va iniciar el segon quart. 

El Reial Madrid va vindre a València amb la lliçó apresa després de la derrota a l’Eurolliga i no abaixaria en cap moment el ritme. D’altra banda Marinkovic apareixia per primera vegada al partit i amb dos triples consecutius intentava despertar a València 14-31.

Però el Reial Madrid tenia posada la velocitat de creuer i amb 10 triples no deixava que VBC reduïra la distància per davall de 20. Tan sols amb Marinkovic no va ser suficient tot i que va fer 4 triples al segon quart. Va ser un Vanja contra el Madrid.
Finalment, la primera part va acabar amb 12/19 triples per al Madrid, un registre contra el qual no va poder competir VBC que va anar al vestidor amb un desavantatge de 25 (25-50).

La segona meitat començava amb un València Bàsquet desficiat i ansiós, que en menys de tres minuts rebia tres faltes tècniques, i una d’elles li costava l’expulsió a Jaume Ponsarnau.

Això sí, els valencians aconseguien pujar el ritme defensiu i millorar les prestacions en atac per mitjà de Van Rossom i Kalinic. Minut 5 i el Madrid únicament havia aconseguit anotar des del tir lliure.

València Bàsquet entrava en bonus massa prompte, però el Madrid ja no trobava els espais tan fàcilment i els taronja tractaven de retallar distàncies en el marcador.

A la paternitat li ha segut molt bé, ja que el francès continuava amb la seua bona ratxa tirant de l’equip amb 10 punts sense error i trencant la barrera dels 20 punts d’avantatge per part dels de Laso.

El tercer quart finalitzava amb un 55-70 que permetia als taronja somniar amb una remuntada històrica. Havien de remar però la possibilitat estava, ara tocava lluitar-ho fins al final.

Garuba entrava per Tavares i tot i que es tracta d’una gran promesa, el poder del gegant dels 2,21 és un aspecte clau en els esquemes de Laso. El Madrid ja no trobava tirs alliberats després de penetració i el seu atac es col·lapsava per moments.

A més, Labeyrie continuava liderant el rebot i l’atac valencià amb jugades de tots els colors i col·locava València Bàsquet, amb els seus 19 punts, 12 darrere. El Madrid entrava en bonus a falta de 5:30, un altre motiu per a somniar, ja que els taronja compten amb els millors percentatges del campionat.

Els nostres continuaven remant i remant i un triple de Labeyrire provocava el temps mort de Laso perquè la distància era tan sols de 6 punts, sí, com estan llegint, 6 punts.

Prepelic produïa en els dos costats i atreia molts homes dividint la pista i traient la pilota fora per als llançaments lliures.

Quan pareixia tot de cara per a l’estocada definitiva, Randolph vacunava els taronja amb un triple. Temps mort i 10 de diferència, amb 2 minuts al davant.

A partir d’ací, un Madrid molt intel·ligent aconseguiria tallar el ritme valencià i baixar les pulsacions de l’encontre, obtenint la seua vuitena victòria en vuit jornades de Lliga Endesa.

València Bàsquet demostrava que la seua base és la defensa, i per a competir davant tot un Reial Madrid cal fer 40 minuts quasi perfectes, no 20…