Qui no vulga pols que no vaja a l’era

Molta gent pensa que el València Club de Futbol és pols, que no val res, que està amb problemes tan greus que no ningú vol apropar-se. Problemes econòmics, problemes socials, amb un estadi a mig fer, i un altre estadi que ningú no vol comprar, amb uns jugadors que no saben si continuar o anar-se’n… És dir, un equip que no val res.

I mira tu per a on, per a estar l’equip en descomposició, hi ha cua per a fer-se càrrec d’una manera o d’altra de l’equip. Fernando Gómez ja ha presentat el seu projecte i assegura tindre un inversor; Antonio Sese també diu tindre un inversor; Vicent Andreu proposa que 1.000 valencianistes compren 50.000 diners en accions; Pepe García Roig presenta la seua candidatura per “clamor” popular; Varies empreses volen acabar el nou estadi; diversos inversors privats han plantejat comprar les accions de la fundació… I molts altres que es postulen en l’ombra, així que tan mal no estarà el València quan tanta gent vol anar a l’era igual és que és un camp amb tarongers.

I jo em pregunte. On estaven tots estos durant els últims quatre anys? On estaven totes ixes idees quan feien falta. El València ha viscut durant 4 anys amb massa complaença, amb l’idea de que com que hi havia crisis, en estar en Champions era prou. No era prou, com s’ha demostrat una volta han fet fora al antic equip directiu per no solucionar el problema del deute de la Fundació. I ara els entren les preses a tots, i volen solucionar tots els problemes que han estat latents durant 4 anys que du parat el estadi.

El que està clar és que hi ha molts sabuts que tenen la solució per als problemes del club, molta gent interessada en ajudar al València. Però cal distingir entre els que volen ajudar al club, i els que volen ajudar a les seues butxaques. Ja han passat per ací Mario Alvarado o Víctor Vicente Bravo, així que de gent que vol aprofitar-se del equip ja hem conegut a uns quants. Així que cal anar en cura per a que no et claven un gol i que els que estiguen siga per a ajudar.

Ara el més normal és que l’actual Fundació duga endavant un projecte liderat per Amadeo Salvo en el nou consell i que gent nova siga la que intente traure la situació endavant. No se si són millors o pitjors que uns altres, però almenys tenen un pla clar i una trajectòria professional suficientment important com per a que els dixen treballar. Perquè ja està be de gent que vol aprofitar-se del València, fa falta gent que no li tinga tant d’apreci a la cadira i si moltes ganes de que el més beneficial de la seua gestió, siga el València.