Quarta victòria consecutiva de València Bàsquet davant un rival directe (89-77)

València Bàsquet va aconseguir una treballada victòria davant un rival directe en la lluita per entrar en Copa del Rei, amb un parcial final de 20-7. Els homes més destacats dels taronja van ser Kalinic, i un Van Rossom que acabaria sent l’MVP del partit amb 16 punts i 7 assistències.

UCAM Múrcia va plantejar d’inici una defensa zonal sorprenent als valencians, que, tot i capturar quatre rebots ofensius, portaven 0 de 6 en triples, fet cridaner per al tercer millor equip de la lliga en llançaments exteriors.

Dubi obriria la lata des del perímetre, però València Bàsquet continuava sense llegir els espais en atac i Lima exercia de director d’orquestra amb cinc assistències per als 3 triples sense errada de DiLeo.

La dinàmica del primer quart no canviaria per a un equip desencertat (1 de 12 final) i precipitat en atac. Una vegada més, la millor notícia per als de Ponsarnau seria el resultat de 14-22.

Les rotacions van afavorir als taronja, que en l’inici del segon parcial van aconseguir igualar l’encontre a base de defensa. Una solució perfecta per a contrarestar la zona murciana: evitar els atacs estàtics i robar per a córrer la pista.

Les forces s’igualarien i un partit que pareixia el ‘món al revés’ retornava a la senda ‘lògica’ quant a estadístiques es refereix. Els de Sito Alonso aconseguien equilibrar el rebot ofensiu, mentre que els taronja millorarien des del triple, facetes destacades en ambdós conjunts.

El descans arribaria després d’una última possessió no aprofitada pels de Ponsarnau, però amb la tercera falta de Lima, jugador més destacat dels murcians en la primera meitat, que condicionaria la rotació visitant d’ací endavant.

En la reanimació, continuaria la ‘fórmula Aito’ per part d’UCAM i tornaria el festival d’errades des del triple dels valencians, en un encontre totalment boig a la vegada que desordenat.

Un altre interior visitant es carregava de faltes, en aquest cas Cate, que havia protagonitzat un bon inici de tercer quart. Per la seua part, Frankamp ja s’acostava a les seues estadístiques d’anotació amb 16 punts, per als 18 de mitja.

No obstant això, feia la sensació que els taronja al seu 50% havien entrat de ple en la lluita per la victòria, amb un parell de transicions i un triple de Puerto que provocava el temps mort de Sito.

L’encontre va arribar al parcial final amb un resultat de 60-62 després d’una mala gestió dels últims atacs del tercer quart per part de Hermanssonn.

Doncs bé, l’assalt definitiu no començaria de la millor forma, ja que Prepelic cometia una antiesportiva, el mateix Hermanssonn s’assentava amb la quarta personal i els àrbitres sancionaven Ponsarnau amb una tècnica per les protestes.

D’altra banda, els dos equips van canviar la defensa: els nostres pressionaven a tota la pista i per part dels murcians, desapareixia la zona 2-3, però el resultat era el mateix, igualtat total. Això sí, els homes importants dels taronja calfaven motors per a un emocionant desenllaç.

I després de la cistella inaugural de Kalinic en la primera possessió del partit, València Bàsquet aconseguia el màxim avantatge, de 6 punts i a tres minuts del final.

El protagonista, un Derrick Williams que pareixia haver-se reservat la gasolina per a una espectacular esmaixada plena de ràbia i un 2+1, sumant 5 punts consecutius.

Per descomptat, apareixerien Van Rossom, que ja era l’home del partit i Kalinic, que atrapava dos rebots ofensius espectaculars i servia una assistència en forma d’alley-oop perquè Derrick tornara a colgar-se de l’anella.

A la fi, un resultat aparentment còmode per als de Ponsarnau, però prou enganyós observant el transcurs del xoc.