Primer dia de classe

Comencen les classes per a molts alumnes en instituts, col·legis i universitats, i tots recordem eixos dies amb major o menor felicitat. En el València, una vegada acabat el mercat de fitxatges, amb la lliga en marxa, l’Europa League a punt d’arrancar i el descans per les seleccions resolt, toca ja aplicar-se al màxim, ja que alguns pareix que estiguen de vacances mentre que els mestres estan ja d’exàmens.

Dels dies a l’escola tots recordem a diversos tipus de mestres que d’una manera o d’altra et feien dependre, o no, i encara que ha canviat molt l’alumnat hi ha coses que mai canvien, i en l’escola com en el futbol hi ha diferents tipus de mestres: Estava el mestre dur, l’inflexible, aquell que et castigava a la mínima. Estava el mestre suau, el que volia ser amic de tots, un poc blanet i permissible, alguns feien el que volien d’ell, i altres s’aplicaven per què els sabia greu. I estava el mestre inspirador, el que et feia canviar la visió sobre una assignatura, aquell que aconseguia que t’interessares i donares el màxim en cada examen.Els entrenadors no es diferencien tant dels mestres, hi ha entrenadors durs o amb ixa fama com Van Gaal, Clemente o Luis Aragonés. També hi ha entrenadors més suaus, més col·legues com Unai Emery, Goyo Manzano o Juan Ignacio Martínez. I estan els entrenadors inspiradors, els que han fet que els jugadors creguen en ells, com Guardiola, Benítez o Del Bosque.

Jo encara no sé de quin tipus és Djukic. Voldria pensar que en Valladolid va triomfar perquè els jugadors el seguien inspirats pels seus resultats i els seus mètodes. Voldria pensar que és inclús un entrenador dur que fica a jugar a qui s’ho guanya en els entrenaments i no els passa ni una als jugadors. I no vull ni pensar que siga un entrenador blanet dels que jugadors com Drenthe o Romario se n’aprofiten i fan el que volen. Però encara no ho tinc clar.
És l’inici del curs, i si un mestre comença amb bon peu, té molta feina guanyada entre els alumnes, això ho sap Djukic que treballa incansable per a què buscar solucions als mals resultats en els dos exàmens “catalans” amb derrotes davant Espanyol i Barça. Ara ve un triple examen de geografia andalusa amb Betis, Sevilla i Granada, i un examen d’anglés davant el Swansea. És l’inici, el mestre encara té molta feina per davant, però un inici dolent com el de Pellegrino (este simplement era un mestre poc preparat) et pot condemnar a la mediocritat. En canvi un inici com el de Valverde, al que els jugadors del València es cregueren (no li va passar igual a Vila-real) pot fer que compliques objectius.

Com dia abans, és l’inici, però no pot tardar la reacció, fins ara Djukic ha sigut en entrenador de començar regular i acabar molt bé. No sé si serà el cas, però molta pressió té un Djukic que a més s’ha trobat uns alumnes un tan capritxosos i uns directius nous que volen resultats. Serà interessant comprendre quin tipus d’entrenador és Miroslav en este inici de curs, i serà més interessant encara comprovar quins tipus d’alumnes té, si dels que s’apliquen o dels que només pensen en l’estiu (i el mundial corresponent)