A confirmar els llocs Champions davant una Reial ferida

L’última vegada que el València CF va visitar Sant Sebastià ho feia envoltat en un núvol negre que va acabar en tempesta. Del ‘fuori’ a la dimissió de Prandelli en mig d’altra temporada per a oblidar. Els esdeveniments es van succeir amb el pas del temps, i ara el València pareix altre equip totalment diferent. Renovat. La llum que va nàixer eixe dia amb el debut de Carlos Soler pareix que ha guiat a l’entitat fins a la situació actual. Una situació d’il·lusió i de força en un grup que cada dia que passa es mostre més segur del que fa al terreny de joc i creu més en un entrenador, Marcelino, que és el vertader líder d’un València que arriba a Anoeta en llocs de Champions després de golejar al Màlaga en Mestalla.

Enfront una Reial Societat, que encara que seguix sent un equip vertaderament dur, passa per una ratxa molt negativa. Just al contrari que l’any passat quan el València la va visitar. Dos jornades perdent, sis gols en contra i només un a favor i la sensació d’haver perdut el nord de les primeres jornades, que va ser líder del campionat. Però, precisament, això fa més complicat a l’equip d’Eusebio Sacristán. La Reial Societat és un equip que juga molt bé al futbol i que, com ja ha demostrat en l’últim any i mig, pot guanyar a qualsevol al seu camp, un dels més difícils de tot el campionat. Ara bé, si hi ha algun equip que sap el que és puntuar a Anoeta és el València, el visitant que més punts ha aconseguit de l’estadi basc, això sí, du cinc derrotes en els últims sis partits.

Ara bé, si parlem d’estadística, cal parlar de Marcelino García Toral, i és que en lliga i en Anoeta només ha perdut una vegada, en 2008 i amb el Saragossa. Per tant el balanç de l’asturià a Anoeta és de quatre victòries, tres empats i una derrota, és a dir, 15 punts de 24 possibles.