Parejo: “No teniem un mal vestidor, però ara hi ha gent en fam”

Dani Parejo és altre jugador amb Marcelino García Toral com a entrenador. El de Coslada, que ja va explicar que l’asturià és un dels seus referents, torna a ser el líder d’un dels millors València dels últims anys, sent un jugador fonamental per al seu entrenador i canviant els sílvids de Mestalla per aplaudiments i ovacions. I és que ara Parejo és feliç al club blanc-i-negre. El ’10’ valencianista, en una entrevista al Diario As, reconeix que “ací en els últims dos anys ho hem passat malament, la carrera d’un futbolista és curta i cal disfrutar-la. Però està clar que hui en dia el València té alegria, crec que tots ens divertim”.

I això s’ha traduït en un inici espectacular de lliga i tornar a il·lusionar a l’afició que inclús creu que es pot guanyar un títol. Ara bé, com a capità, Parejo, s’encarrega “en el vestuari de dir que no hem guanyat gens. Quan queden 6 partits, vorem a què optem. Ara és un error”. Una situació molt diferent de la de l’any passat, un any “dur, difícil, donava vertigen estar ahí avall”. A més, Parejo afegix en l’entrevista que “no teniem un mal vestidor, però res eixia bé, al club li faltava estbilitat,… tot això afecta el vestidor. Però no hi havia males persones. Ara hi ha gent en fam, gent jove i els que estem de l’any passat no volem a tornar a passar-ho així”.

Parejo també parla de Marcelino com algú que “té un sistema molt definit, molt clar. Li agrada ser protagonista, tindre el baló i estar ben posicionat tàcticament. La gent està compromesa amb ell, quan es perd un baló es pressiona a la pèrdua, hi ha velocitat, és increïble”. Però també té bones paraules per als seus dos companys en el centre del camp que, a més, el substituiran este cap de setmana davant l’Alabés: “Kondobia no és sol jugador de tall defensiu. És molt més. Li agrada jugar, sap decidir, amb la pilota en els peus és prou millor del que la gent es podia pensar. Per a mi és una de les sensacions de l’equip i de la Lliga”, mentre que Carlos Soler l’ha sorprés molt, “va entrar en l’equip en una situació molt fotuda, en la qual el València no sabia para on anava a tirar. Va eixir i ha tingut la personalitat per a adaptar-se, per a créixer i ser important. Es manté sent important a pesar de jugar en banda. Interpreta el joc de meravella. Carlos ens dóna molt i ens donarà molt més”.