Pal per al València en la lluita per la Champions

El València va caure derrotat davant l’Espanyol (1-2) en un partit en el qual va ser millor durant gran part del partit, però en el qual va pagar molt car haver fet un pas enrrere després del gol. Alderete va avançar als de Bordalás i RDT i Puado li donaren la volta al marcador. El València va tindre dos pals, però no va aconseguir puntuar.

El València tancava l’any 2021 amb l’opció d’acabar en llocs de Lliga de Campions després d’un gran tram final d’any. I així ho va fer notar als primers compassos de partits. Ja des de ben prompte l’equip i Mestalla es connectaren al partit i sabedors de la importància moral d’aquests tres punts, a la graderia s’aplaudia cada bona acció i es protestava cada decisió arbitral.

Els de Bordalás s’imposaven als duels, menejaven ràpid el baló i buscaven la porta rival. El primer a avisar va ser Wass amb un tir franc des de fora de l’àrea que va eixir desviat. Minuts després, Helder Costa amb una gran acció individual va desbordar a Pedrosa i la seua centrada va ser rematada al pal per Hugo Duro. Primer quart d’hora i el València ja mereixia dominar al marcador.

Quan Soler i Wass aconseguien enllaçar amb Guedes, Costa i Hugo Duro, el València canviava el ritme, accelerava cap a la porta de Diego López i creava aproximacions perilloses. A més, tots els jugadors sobre el camp estaven ben posicionats i pendents de la seua marca per a anar a la pressió després de pèrdua, impedint les opcions de contraatac i fent que l’Espanyol no estiguera còmode sobre la gespa en cap moment.

No obstant això, als homes de Bordalás els faltava claredat i les aproximacions perilloses no acabaven de convertir-se en ocasions de gol. A més, amb el pas dels minuts l’efervescència inicial va anar minvant i l’últim tram dels primers 45 minuts va ser més igualat.

https://twitter.com/LaLiga/status/1476946227333894146

La segona part va arrancar amb esglai per a Mestalla, quan en una jugada des de la treta de centre, l’Espanyol es va plantar davant de Cillessen i RDT va rematar per dalt quan l’holandés estava venut. L’equip havia eixit adormit del vestidor, però es va reanimar amb una centrada de Maxi Gómez que es va enverinar i que Diego López va haver de desviar a córner. L’uruguaià va fer gestos a la grada i Mestalla va respondre animant.

Aquest va ser un punt d’inflexió i els minuts posteriors van ser del València. Primer, es va revisar un possible penal a Maxi que va quedar en res. I minuts més tard, Alderete va avançar als de Bordalás amb un gran remat de cap a centrada d’Helder Costa. L’angoleny estava quallant un partit magistral desbordant al seu marcador, guanyant metres amb conduccions i treballant en defensa. A més, amb l’assistència es posicionava com un dels millors jugadors del partit.

Després del gol, el partit va entrar en una fase de domini de l’Espanyol, que buscant l’empat aplegava més a l’àrea valencianista. Per la seua banda, el València buscava ralentitzar el partit, defenia en bloc baix reduint espais i tractava de matar el partit amb un contraatac. Jesús Vázquez va haver de ser substituït per Piccini i Correia va ocupar el lateral esquerre.

Amb el pas dels minuts, el partit s’anava trencant. L’Espanyol va tindre una bona ocasió amb un tir des de fora de l’àrea i el València va gaudir de dos bones opcions de contraatac, però que no van saber resoldre Hugo Duro ni Helder Costa. Correia, que tornava de lesió, no va poder aguantar els 90 minuts i va ser substituït per Iranzo, que va ocupar la posició de lateral esquerre.

Els minuts finals s’acostaven i la tensió es podia palpar a Mestalla. En cada acció botaven xispes i cada decisió es discutia. L’equip sofria i Mestalla apretava. I en una d’aquelles, el partit es va complicar per al València. En una acció en la qual Dimatta es quedava sol davant de Cillessen, Hugo Duro va cometre penal i va veure la segona groga. RDT va transformar el penal que a punt va estar de parar l’holandés.

Amb l’empat i cinc minuts al davant, tot podia passar, l’Espanyol se’n va anar amunt i quasi fa el segon i tot seguit Piccini va tindre la seua en un contraatac. Amb aquest context el partit era una loteria i el València, amb un jugador menys, tenia les de perdre. I així va ser, en una jugada per banda, Puado va rematar de cap una centrada i va fer el segon per a l’Espanyol.

No obstant això, els de Bordalás no se’n van vindre avall i van tindre l’empat amb un remat d’Iranzo que es va estavellar al travesser. La sort no estava del costat valencianista. Finalment, el València va caure derrotat en un partit en el qual va ser superior durant gran part del partit, però en el qual va pagar molt car tirar-se tan arrere als últims minuts.