+  ACTUALITAT  

Nuno pot presumir de tindre el millor percentatge de victòries dirigint la banqueta del València

Per Blanquinegres · 09 Gener, 2015

En només 20 partits, el tècnic portuguès ja comanda una classificació on trobem gran mites de les banquetes de Mestalla com Di Stéfano o Benítez.

Sent justos, esta classificació, formada pels 55 entrenadors que ha tingut el València CF al llarg dels seus quasi 96 anys, realment es troba comandada per l’actual delegat de camp del València CF, Voro González. L’ex jugador blanquinegre, va tancar la temporada 2008 dirigint aquell grup, que va eixir campió de la Copa del Rei, durant 5 partits, obtenint 4 victòries i només una derrota. Però fora d’estes excepcions, és Nuno el tècnic que amb millor peu ha entrat al, sempre tan temut, vestidor valencianista. Així els nombres ho demostren.

En 20 partits oficials, Nuno Espíritu Santo esta començant a escriure el seu nom en lletres d’or, com primer entrenador, a la història del València CF. Des de que dirigeix el vestidor blanquinegre, el portuguès ha abastat 12 victòries, 5 empats i únicament 3 derrotes, uns nombres que fan que el portuguès haja aconseguit un 60% de victòries, tot i que només porta 6 mesos a la Capital del Túria.

Comparant amb altres noms que en algun moment han hagut de dirigir la nau blanquinegra, considerats com mites i altres que han fet cremar la graderia de Mestalla amb les seues decisions, trobem a Alfredo Di Stéfano, Rafa Benítez, Unai Emery, Quique Sánchez Flores, Ronald Koeman, entre d’altres.

El nom de Rafael Benítez, ens fa viatjar a la Belle Èpoque blanquinegra. Al seu historial, 2 lligues i 1 Copa de la UEFA. Durant 3 temporades, el madrileny, en 162 enfrontaments, va aconseguir 88 victòries, el que suposa, un percentatge per damunt del 50%, concretament un 54,32%. Amb Benítez, Mestalla va gaudir de futbol cada 2 cap de setmana i va comprendre la novetat de les rotacions al camp.

Altre nom que en poc de temps va fer-se el seu espai a València va ser el d’Ernesto Valverde. El ‘Txingurri’ va aterrar en desembre, amb la temporada ja en marxa, degut als dolents resultats de Mauricio Pellegrino. El basc va reconduir la situació blanquinegra donant-li una identitat de futbol molt bé assimilada tot i el poc temps que va tindre Valverde. Tot i això, l’equip va quedar-se a les portes de la Champions League. En 30 partits, els seus nombres van ser de 16 victòries, 7 empats i 7 derrotes, un percentatge de victòries del 53,33%.

Però no tots el dirigents tècnics han corregut bona fortuna dirigint l’exigent banqueta de Mestalla. Als malsons de quasi tot el col·lectiu blanquinegre apareix noms com el del holandès, Ronald Koeman a la 2007-2008. L’ex jugador del Barcelona, va arribar al mes de Novembre substituint a Quique Sánchez Flores, després d’una nit de successos un tant estranys a Sevilla. Koeman, per a lo bo i per a lo roí va escriure, en poc de temps, prou fulles en les efemèrides del València CF. Les exclusions de Cañizares, Angulo i Albelda de la dinàmica d’entrenaments valencianistes, Paterna tancada a pany i clau, travessar per joves talents com Juan Mata i una Copa del Rei, res celebrada a la ciutat. Malgrat algunes coses positives, Koeman va abastar un pobre 32,35% de victòries o el que és el mateix, 11 victòries de 34 partits dirigits.

Tot i que es trobem a l’inici d’esta història, la vinculació siga molt fructífera i duradora, tant per a Nuno com per al València CF. I com és sol dir, que la sort de Nuno siga la sort del nostre València, que bona senyal serà.

 

Font de les dades: Ciberche.net