Negredo, un davanter d’estreles

Álvaro Negredo va ser l’home de l’eliminatòria davant el Mònaco. El seu gol al minut 4 de la primera meitat acabava sent el baló d’oxigen al que tot el valencianisme va agarrar-se per creure’s d’una volta per totes de que el seu València CF era equip de Lliga de Campions.

L’obra d’art que va signar el vallecà a terres monegasques només està a l’alçada dels grans davanter del continent. D’alguna forma la vaselina que superava a Subasic i posava el 0-1 al lluminós era el gol de l’experiència en duels elèctrics, com el d’ahir.

Però el partit de ‘7’ no va limitar-se a eixe gol. El ‘Tauró’ blanquinegre va ser el far en el que retrobar-se. El seu bon fer a l’hora de servir en safata les pilotes aèries van ser vitals, i com va demostrar, per la senyera que ahir vestia, va deixar-se la sang quan de molt males maneres, Layvin Kurzawa li obria la cella baix l’atenta mirada de l’assistent de Nicola Rizzoli.

Malauradament, en el moment que Negredo va abandonar el camp en detriment de Paco Alcácer, el joc blanquinegre va patir un curtcircuit evident, la pilota, per als de Mestalla, era com un caramel a la porta d’una escola. Sense la referència d’un jugador que agafarà la responsabilitat d’aguantar la pilota, el VCF va començar el seu particular calvari a la gran nit viscuda ahir al Principat de Mònaco.

Este Negredo és el que tindrà, sí o sí, encisat a la parròquia de Mestalla, el que va fer que el dia de la presentació rebera una de les ovacions més sonades d’aquella nit, el que va tindre als seus peus els 3 primer punts de Lliga si no haguera sigut per la brillant actuació de Toño. Álvaro Negredo pareix que torna a demostrar que és un davanter d’estreles.