Massa Efes per a un València Bàsquet que s’allunya del ‘top8’ (99-83)

València Bàsquet no va poder seguir el ritme dels turcs durant tot el partit i va acabar caient de forma estrepitosa davant un Efes que no va deixar opcions en cap moment. Fins a cinc jugadors de l’equip local van superar els dobles dígits d’anotació en una nit per a oblidar. Una jornada més fora dels llocs de playoff i una oportunitat menys d’acostar-se als rivals directes en la lluita.

Ponsarnau va sorprendre donant entrada a Derrick Williams en el quintet inicial després de la polèmica generada entorn del nord-americà aquesta setmana, i el plantejament va eixir a la perfecció, ja que l’equip va començar imprimint un ritme infernal al joc.

De fet, Ataman va haver de frenar l’encontre perquè València Bàsquet estava col·lapsant cadascun dels atacs rivals i castigava des del triple sense errada (3/3). Però els turcs van entrar a poc a poc en dinàmica i es van acostar en el marcador després d’uns minuts de dubtes.

Tanmateix, el primer quart acabaria de la millor forma, amb els homes de la segona unitat taronja produint als dos costats de la pista i deixant a Efes en menys de 20 punts. Tocava continuar remant i treballar el partit des de la defensa.

Un triple de Sanli, el més destacat dels locals fins al moment, va posar als turcs per primera vegada per davant i confirmava que la reacció dels seus no anava de broma. València Bàsquet necessitava tancar el rebot defensiu perquè estava concedint massa segones oportunitats, 6 concretament, per a un conjunt que anota amb facilitat.

Un Sanli ‘on fire’ es plantava en 13 punts i Larkin començava a trobar-se, però Prepelic responia amb dos llançaments exteriors consecutius que mantenien als nostres en l’encontre. Les forces s’havien igualat en un xoc que no donava treva, però que els de Ponsarnau estaven llegint prou bé.

Tot i això, Efes compta amb jugadors molt determinants en el 1vs1 i en poc més d’un minut de joc, Micic i Beaubois amb un parell d’accions individuals van posar la màxima del partit per als locals (+6) que coincidia amb l’arribada del descans. Moment perfecte per a carregar piles després d’un final de primera meitat on València Bàsquet havia perdut el control del xoc.

La reanimació va començar de la millor forma per als taronja, un parcial de 0-7 a favor, cinc d’ells de Derrick en transició. Però com sempre, la reacció va vindre de la mà de bones defenses, que van forçar dues pèrdues consecutives de Micic.

Ataman va tornar a frenar-lo a temps i Efes va reaccionar per mitjà de llançaments ràpids. Els turcs se sentien còmodes en l’intercanvi i ara era Ponsarnau qui havia de donar solucions i buscar la forma de contrarestar les envestides rivals.

Simon i Sanli continuaven castigant sense pietat en cadascun dels atacs d’Efes i a pesar d’arribar als últims minuts 10 darrere en el marcador, València Bàsquet anava a aferrar-se amb dents i ungles al partit. Això sí, difícil estava i el temps passava a velocitat de vertigen.

Els taronja van pujar altra vegada el llistó defensiu i en conseqüència l’encert des del perímetre, però els turcs es mostraven ferms i no alçaven el peu de l’accelerador. Els de Ponsarnau pareixien haver assumit que l’objectiu no era un altre que reduir el marge i acabar amb les millors sensacions possibles.

I així arribaria el partit al seu final, amb un València Bàsquet que, tot i haver començat amb un llistó físic molt alt deixant Efes en 18 punts al primer quart, no havia sigut capaç de frenar la que acabaria sent una sangria dels turcs. Larkin posava la guinda a una de les millors actuacions d’un equip que està jugant un bàsquet que frega la perfecció.