LPA 0-1 VCF: A ‘semis’ amb el mínim (1-2)

90 minuts per aconseguir un bitllet cap a les semifinals de Copa, un premi per al valencianisme dins d’una temporada que convida a molt poc vist el vist. Per a tancar la seria a Gran Canaria, Gary Neville posava a disposició un onze sense cap tipus de sorpresa. Enzo Pérez recuperava el seu lloc una vegada superades les molèsties físiques.

Eixa peça dins l’onze blanquinegre va resultar ser vital als primers 45 minuts de partit. El València es mostrava feroç i amb predisposició per jugar amb velocitat. Una velocitat que arribava des de la banda esquerra de la parella Piatti-Gayà. Fruit d’esta parella al 12’ de partit, Álvaro Negredo desaprofitava una centrada de Jose Luis Gayà amb una pilota que marxava cap al lateral de la porteria defensada per Lizoain.

Amb el 0-0 en el marcador, Las Palmas es sabia guanyador de la sèrie de quarts de Copa i tractava de frenar les ànsies dels valencianistes mitjançant la possessió, moltes voltes pesada i poc resolutiva per part del conjunt de Quique Setien. La forta pressió del VCF va provocar l’errada en l’eixida de pilota del conjunt canari i el gol va arribar. Al 19 de partit, Rodrigo espentava la pilota al fons de la xarxa aprofitant la centrada d’André Gomes. Este 0-1 atorgava, de forma momentània, el passe a semifinals amb el domini 1 a 2 en el global de l’eliminatòria.

Amb el canvi de protagonisme el VCF aguantava el domini canari trobant un aliat amb el joc a pilota parada. A partir de les faltes, els de Quique Setien creaven sensacions de perill dins l’àrea blanquinegra. El VCF sense oblidar ampliar renda, tractava de fer el 0-2 en primera instància amb una ocasió de Negredo i una falta de Dani Parejo que prop va estar de sorprendre a Raul Lizoain des de ben lluny.

Ja en la segona part, el conjunt local eixa en millor predisposició per buscar el 1-1 que posara les taules a tot en l’eliminatòria. Precisament, quan pareixia que els de Neville frenaven l’eixida en tromba dels canaris i s’olorava el segon per als de Mestalla, en un tres i no res l’UD Las Palmas es plantava davant Ryan i obligava a l’australià a traure una mà prodigiosa que deixava el marcador com estava des d’el 19 de la primera part gràcies al gol de Rodrigo Moreno.

El davanter hispà-brasiler prop va estar de sumar un doblet quan de vaselina tractava de superar a Lizoain després d’una molt bona passada d’Álvaro Negredo a l’espai. Fins ací van arribar les ocasions dels blanquinegres. Els respectius canvis a ambdós bàndols van frenar el futbol a les illes. Dins d’este ball, el més notable va ser vore a Sofiane Feghouli tornat al verd per sumar minuts després de superar els problemes al peu i la fascitis plantar que patia l’algerià.

Sense ocasions amb les que poder sentenciar, el partit es posava cada volta més i més perillós a mesura que el rellotge s’apropava al minut 90 de partit. El patiment podia haver-se pagat molt car amb una centrada de Viera que Aythami es trobava i no esperava. Eixa va ser l’última del partit, un partit que amb el xiulit final de Fernández Borbalán indicava que el VCF era equip de semifinals de Copa de S. M. El Rei després de guanyar en el global a l’UD per 1 gol a 2.