Llicència per a somiar (4-0)

L’equip valencianista va eixir disposat a manar des del primer minut, asfixiant al Sevilla FC en el seu camp, amb un joc elèctric quan la pilota arribava a Guedes o Carlos Soler per les bandes, i calculador des de darrere. A poc a poc anaven acumulant-se les arribades a l’àrea rival, solament contrarestats per tímids llançaments llunyans del conjunt visitant, l’única cosa que va faltar era encertar en la rematada. Primer va ser Carlos Soler el que quasi sorprèn Sergio Rico amb un llançament que va ser enverinant-se al segon pal, després Zaza va intentar el gol amb una rematada forçada que es va perdre prop del pal, Sergio Rico va blocar el centre de Gayà quan Guedes ja s’imaginava marcant, Rodrigo es va vore obligat a rematar de forma acrobàtica un centre de Carlos Soler després de deixar assegut en una rajola al seu marcador… Al València CF solament se li podia parar amb faltes, però a voltes ni així. No arribava el gol, però solament era una qüestió de temps. I així va ser.

Era el minut 42 de partit quan Guedes rep la pilota, es puja a la seua moto per a arribar a la vora de l’àrea, i ací van començar els dibuixos animats. Retalla amb la pilota pegada a la seua bota per a deixar assegut al seu rival, va fer una finta per a deixar arrere a un altre, és impossible detectar per on va a eixir pel seu exquisit maneig de la pilota amb les dos cames, i després frega el seu botí per a enviar la pilota a l’escaire. Així s’arribava al descans.

El València CF va eixir després del descans amb la mateixa idea. I no va fer falta esperar molt per a celebrar un altre gol, ja que en el minut 50, Zaza va estirar el seu estat de glòria amb una rematada amb l’esquerra molt ajustat al segon pal. Ja són cinc les jornades seguides en les quals marca el davanter italià. Ningú podia posar-li un però a un equip que s’està instal·lant en un estat de felicitat cada vegada que ix a jugar a futbol. Quan un disfruta amb el que fa rendix millor i eixe és l’estat actual en el qual s’ha instal·lat el València CF. I sempre vol més.

Veient a l’equip, que després d’un gol cerca el segon, i després no baixa els braços per a intentar el tercer és una situació digna d’elogiar. Perquè després del gol de Zaza, Rodrigo va estar prop d’aprofitar el regal de Guedes, però esta vegada Sergio Rico sí que es va estirar per a repel·lir el potent llançament. Però la festa no havia acabat encara i Santi Mina, que va reemplaçar a Zaza, també volia el seu gol que va aconseguir per a goig de la parròquia valencianista. I esta situació reflectix molt clarament que el València CF li ha donat llicència per a somiar a la seua afició. Per què no? Amb Guedes i la resta de l’equip… tot és possible. La seua exquisida picadeta per a tancar el marcador amb el 4-0 va ser, sens dubte, autèntic caviar.