L’inici de temporada dissecciona les debilitats de l’equip

El València perd en Vigo i firma dos derrotes consecutives en els primers dos partits de lliga. Un inici de competició que recorda molt per sensacions i resultats a com va acabar la temporada passada. Al València no li va donar per a ser superior al Celta en s’ha casa. Malgrat un gol tempraner de Diego López, la seua reacció va ser perfecta i van noquejar als de Baraja. El partit el mata la flaquesa defensiva i no tindre ferramentes ofensives diferenciadores. Açò soles ha començat i encara estem a 23 d’agost però la lliga arranca amb el pitjor escenari.

El dia va començar ennuvolat a Vigo però amb el pas de les hores es va anar aclarint, per a tornar a ennuvolar-se futbolísticament.  Eixe contrast de sensacions van ser calcades a les que va deixar plasmades el València a Vigo. Baraja, a la recerca de la primera victòria de la temporada, optava pel seu primer pla. Mateix onze que a Mestalla mentre Rioja esperava la seua oportunitat des de la banqueta.

Per a això, Balaídos tenia preparat un ambient digne de final. Ple fins a les banderes malgrat ser un dia laborable i a les 19.00, a més de focs d’artifici que dibuixaren el cel dels colors del Celta una olor de pólvora que recordava a casa. El València no tardaria molt a utilitzar eixa pólvora i disparar primer. Més enllà d’alguna falta lateral, va anar en el 13 el primer llançament perillós del València. Hugo Duro la va posar d’esquena i va trobar a Diego López, lliure de marca, completament a soles en el segon pal. Només la va haver d’ espentar per a tornar a fer el gest del “Ice man” i deixar gelats als gallecs. El fred, que no apareixia en el nord d’Espanya, el va haver de portar un asturià per a tornar a marcar des del 14 d’abril.

Balaídos va respondre de forma poc esportiva al gol inicial dels che, però els de Claudio Giraldez no van poder tindre una millor reacció. Van anul·lar completament en l’aspecte defensiu al València i només sis minuts després ja havien empatat. Mingueza marcava per al Celta sol i sense ningú que li defensara en el segon pal. Tres minuts després Willot va deixar clara la tendència amb una oportunitat que l’enviava al lateral de la xarxa i en el 27 el Celta ja estava per davant. Rafa Mir no ajudava en defensa, Thierry tornava a tapar espais i Aspas no perdonava.

El partit al València se li havia ennuvolat en un obrir i tancar d’ulls. L’eficàcia que va demostrar per a posar-se dalt ràpid en el marcador la va perdre amb una absoluta debilitat defensiva. Però encara que sone extrany per a qui no va veure el partit, la millor notícia de la primera part seria precisament el resultat. Ja en el temps d’afegit l’àrbitre xiulava penal per unes mans d’Hugo Duro després d’un rebutg de Javi Guerra, precisament un de les excepcions que contempla el reglament per a no xiular penal. No obstant això, el destí va fer justícia i Mamardashvili va evitar el tercer gol. Aspes va fallar i el València va arribar al descans viu en el partit. La millor notícia.

Però els segons 45 minuts només semblaven una continuïtat de la primera part. En el 54, una altra mà prodigiosa de Mamardashvili tornava a sostindre a l’equip. Però al final la superioritat va caure pel seu propi pes i Iago Aspas va afusellar la porteria valencianista des de fora de l’àrea. Tot això previ a un córner regalat per part de Jesús Vázquez.

El canvi ja estava preparat abans del gol, però la entrada de Rioja no va poder revolucionar un partit al que li calia un milagre per a trobar un futur diferent. L’equip, al igual que ja va ocórrer contra el Barça, estava completament fundit en la segona part i no permitien poder espentar cap al gol. El València encara va tindre una jugada en els últims instants de partit amb un baló de Rafa Mir estampar contra el pal.  Yarek també la tindria de cap. I amb eixe resultat arribariem finals al final, amb un pròxim partit molt complicat en San Mamés el pròxim dimecres