Les xifres resum del nou València CF

El balanç del València en este primer tram de la temporada no pot ser millor. És cert que l’equip s’ha instal·lat en una ratxa negativa per a terminar el 2017, però el resum general des d’agost fins a desembre ha de ser, de manera obligada, molt positiu. El València és tercer, amb cert avantatge sobre el quint classificat, a prop del segon, i amb la sensació d’haver-se convertit en un equip molt perillós i amb una idea molt clara de joc gràcies a la figura de Marcelino García Toral. L’arquitecte d’este nou València CF. Però, quines són les claus d’este València CF?

– Un equip molt efectiu: El València de Marcelino s’ha convertit en un equip tremendament efectiu i no només en atac, on és l’equip europeu amb més eficiència. Només necessita quatre tirs per partit per a marcar gol. A més, també és un equip molt eficient en defensa. Sent el tercer millor balanç, ja que els rivals necessiten més de 13 dispars a porta per a marcar, sobretot, a Mestalla.

– Davantera TOP: A principi de temporada era la posició que calia reforçar a tota costa. ‘Un equip sense gol no pot aspirar a la Champions‘ es deia entre l’afició i la premsa valencianista. Res més lluny de la realitat. La davantera formada per Simone Zaza (10 gols), Rodrigo Moreno (9 gols) i Santi Mina (7 gols) és la més efectiva de tota la competició, i amb les xifres a la mà, només la supera la del FC Barcelona, la qual compta amb Leo Messi i Luis Suárez.

– Marcelino sap el que fa: Que Marcelino li ha canviat la cara a este València no és cap secret. De fet, és la principal raó de què haja tornat la il·lusió a Mestalla. Per sensacions però també per dades objectives. De fet, una de les claus del València esta temporada és el primer canvi de l’entrenador asturià. És cert que no té una plantilla molt llarga, però sí que té un parell de jugadors amb capacitat de canviar un partit difícil. O bé Santi Mina o bé Andreas Pereira, els habituals primers canvis, provoquen que el València marque més de 3 gols per partit. És a dir, Marcelino sap llegir el partit i fer ‘clic’ per a donar-li l’avantatge definitiu al seu equip.

Ara bé, en els últims partits s’ha vist un València diferent. Amb més dificultat que mai. I és que, ha fet més evidents alguns dels seus problemes que fins fa unes setmanes no mostrava. Quins aspectes ha de millorar el València?

– Permissivitat defensiva: És cert que el València té una de les millors defenses, però també és un dels equips que més ocasions concedix. Fins a tretze per partit. Una xifra que s’ha fet molt evident en els últims partits on Eibar i Celta, sobretot, van dominar-te en eixe aspecte.

– ‘Guedesdependència‘: O millor dit, la dependència pràcticament total d’un estil de joc que ja no sorprén. El millor Guedes va arribar amb el millor nivell de joc d’un València que era letal a la contra. Amb una defensa espectacular i un centre del camp molt fort, enviar a Rodrigo, Soler, Zaza i, sobretot, Guedes a la contra, era qüestió de temps i de l’ocasió perfecta. Una vegada s’aconseguia, era gol segur. Amb el pas dels partits, els rivals marquen més de prop a un Guedes que damunt ha estat lesionat diverses setmanes i també controlen molt més els espais que li deixen al València. El mateix Villarreal va entregar el baló a l’equip de Marcelino per a tapar espais, controlar l’eixida ràpida del València i intentar matar a la contra, tal com va succeir. Marcelino, i el València, necessiten un pla ‘B‘ i retrobar la millor versió de Guedes.

Totes les dades han sigut tretes de @FutbolAvanzado.