Les protestes dels aficionats alemanys per a evitar casos com el del València fan efecte: no entraran inversors de capital privat

La relació entre els seguidors alemanys i la Bundesliga es troba en una fase molt tibant. En pràcticament totes les jornades d’aquesta setmana passada, ja siga en la Primera o la Segona Divisió, s’han dut a terme protestes a causa de l’oposició cap a la inversió estrangera. Els aficionats mostren el seu descontent mitjançant accions com el lançament de diversos objectes al terreny de joc, com pilotes de tenis, monedes de xocolate i fins i tot cotxes a control remot amb bengales de fum, la qual cosa comporta a la suspensió temporal de cada partit, l’objectiu de les protestes.

Els seguidors buscaven expressar la seua iconformitat amb el pacte segellat al desembre passat entre dos terços dels integrants de la DFL (Lliga Alemanya de Futbol), entitat encarregada d’organitzar la Bundesliga. Este acord va implicar cedir una porció del 8% dels futurs drets televisius a canvi d’una inversió de capital destinada a recolzar la comercialització i promoció internacional del campionat alemany. Els aficionats, per tant, reclamaven una nova votació, estimant que l’acord, que va arribar un any després del rebuig d’una proposta similar, no té transparència i no és democràtic.

Ara, els aficionats i les seues protestes han fet efecte: els inversors de capital privat no entraran en el futbol alemany. Hans-Joachim Watzke, portaveu de la DFL i directiu del Dortmund, així ho ha confirmat després d’una reunió extraordinària celebrada este dimecres en Frakfurt: “A la vista dels esdeveniments actuals, ja no sembla possible una continuació exitosa del procés”.

En el passat, els clubs de futbol a Alemanya han sigut majorment propietat dels seus socis. No obstant això, amb la recent idea que tenia la DFL, s’estaria implementant una mesura que hauria posat fi a la regla del ’50+1′, que històricament garantix que els socis tinguen almenys el 50% més una acció del control del club. Davant esta possibilitat, els aficionats han expressat clarament la seua oposició a través de diverses manifestacions, que han fet efecte.

A Alemanya, el projecte de fer jugar partits els dilluns -com passa a LaLiga espanyola- també va ser boicotejat amb llançaments de boles de tenis al terreny de joc. Per tant, el que està clar és que a Alemanya el futbol és un factor social molt important per a la gent, la norma del 50+1 és proba d’això, i una vegada més, els aficionats amb les seues protestes, han impedit que inversors estrangers entren en la competició, i evitar així casos com el de Peter Lim al València, i centenars d’exemples més en el que inversors estrangers i de capital privat afonen clubs històrics, sense tindre en compte als seus aficionats o a la seua història.