LEG-VCF: El VCF demostra saber patir i remuntar a Butarque (1-2)

El València CF va buscar la continuació de la mà de Salvador González ‘Voro’ a la seua visita a Butarque, Leganés. El tècnic de L’Alcúdia va travessar per un parell de canvis amb el que poder fer front a l’ímpetu dels locals que rebien per primera volta la visita dels blanquinegres. Munir desapareixia del camp junt a Medrán per guanyar en presencia al centre del camp amb el regrés de Mario Suárez.

Tot i les variants presentades a l’onze inicial valencianista, els madrilenys van eixir amb millor sensacions al terreny de joc. Tal era la lluita al camp que Enzo Pérez va quedar KO després d’un fort colp amb Timor del que va precisar assistència mèdica. Amb el joc ja restablit, el trivot format per Enzo-Parejo i Suárez no acabava de donar la força necessària i els de Garitano eixien victoriosos de totes les lluites al centre del camp. El VCF al primers compassos de partit era inoperant a la tasca del gol. La primera aproximació en cert nivell de perill per als de Mestalla va arribar al quart d’hora del partit.

Arribat al minut 20 de la primera meitat, el Leganés aconseguia trencar l’avorrit 0-0 inicia i mitjançant una cabotada d’Alex Szymanowski col·locada al segon pal de la porteria defensada per Diego Alves. Una volta més els blanquinegres tornaven a ser penalitzats rebent un gol en contra. Ni Gayà ni Nani eren capaços d’evitar la centrada d’Omar. Amb més de la meitat de la primera part per disputar, el VCF tornava a camina per el precipici amb el marcador advers.

El colp però amb el gol dels ‘pepineros’ va provocar el despertar dels valencianistes, al terreny de joc, perquè a les grades els més de 200 valencianistes recolzaven als seus des de ben prompte. La cara del VCF anava millorant i només 13 minuts més tard signava el gol de l’empat. Nani s’estrenava en esta faceta aprofitant un baló mort dins l’àrea i amb el porter batut i estes a terra per una forta topada amb Rodrigo Moreno. Este gol va ser objecte de molta crítica entre les graderies de Butarque. La jugada, però ben revisada no oferia lloc al dubte, a més a més, l’empat al lluminós arribava prèvia errada defensiva del Leganés. Amb esta millora tant ofensiva com defensiva dels xics de Voro, el temps de descans s’apropava amb tot per decidir als segons 45 minuts que restaven per disputar. La grada de Butarque acomiadava al trio arbitral amb una forta xiulada per l’acció de l’empat de Nani.

La represa del joc s’iniciava sense cap tipus de novetat. Quedava per vore si el VCF era capaç de mantindre l versió mostrada al tram final de la primera part. Esta solvència va quedar demostrada i patent ben prompte. Al minut 53, d’un corner fruit d’una bona contra, els blanquinegres aconseguien desnivellar la romana amb el gol de Mario Suárez, qui apareixia per dins l’àrea com el més llest clavant la cama per desviar el baló cap al fons de la xarxa defensada per Serantes.

El domini al marcador, va quedar ahí, al marcador, tot i estar per davant el VCF tornava a replegar guardant i buscant ampliar diferencies amb la velocitat per bandes de Nani i Cancelo. El Leganés per la seua banda va tornar a aparèixer al partit en busca de la igualada. Fruit d’una errada a l’àrea valencianista, el Leganés guanyava el premi del penal que el mateix Diego Alves cometia. Partit en el minut 60 i Diego Alves frenava les intencions locals d’empatar demostrant que continua amb la seua bona relació davant la prova dels onze metres. Alex Szymanowski, era l’autor que errava el que podia haver obert un nou panorama al partit.

L’avís va ser ben llegit per els xics de Voro i immediatament dos bones ocasions de Parejo i més tard de Gayà apropaven als blanquinegres cap al tercer gol amb el que certificar la victòria. Malauradament però este gol no arribava i Voro va començar amb el ball d’homes a la banda. Munir entrava al terreny de joc en detriment de Cancelo.

A falta de quinze minuts per a la fi del partit, Voro gestionava el temps del partit amb dos canvis encara per fer i la sempre inquietat tranquil·litat que oferia tindre el marcador a favor. Per cuidar el resultat Voro oferia un canvi de sistema amb l’entrada d’Abdennour i l’eixida de Rodrigo. El tercer canvi del València CF es produïa al temps d’afegit amb l’entrada de Bakkali i la marxa de Nani autor del primer gol de la vesprada. Amb la bogeria dels últims minuts de partit tant pepineros com blanquinegres buscaren el gols amb els que guanyar els seus plans. Nani prop va estar de deixar definit el partit amb el 1 a 3 però el xut marxa fregant el pal dret de la porteria de Serantes.

Amb el xiulit final, el VCF tancava la complicada setmana de tres partits amb una victòria de molta garra i molt de treball. 6 punts de 9 possibles era el balanç amb Voro com a entrenador. El tècnic interí valencianista deixa, el càrrec a priori seguint amb la seua marxa triomfal. Huit victòries de 10 encontres dirigits, un balanç que el continuara deixant com el tècnic de tota la història del VCF amb millor percentatge de triomf. El present-futur més immediat dels blanquinegres passa per conèixer la nova identitat del responsable de la parcel·la esportiva tècnica al Club de Mestalla per tal de començar la temporada i buscar la prolongació d ela tranquil·litat el màxim temps possible.