LEG – VCF: El camí de l’esperança

“Confiança d’aconseguir una cosa o que es realitze alguna cosa que es desitja”. Aqueix és el significat de la paraula esperança. El València inicia en Butarque esta nit una senda cap al segon títol en joc de la temporada, la Copa del Rei.

Una competició que sempre pren especial rellevància per al valencianisme per l’idil·li que manté este amb ella i perquè en moltes ocasions sol servir de salconduit davant temporades desastroses al campionat domèstic. El propi Cesare Prandelli avisa de cara a aquells que puguen pensar que no té importància aquest torneig: “Els meus equips no renuncien a res”. I si no que li’l diguen al Manchester United el curs passat amb la FA Cup o el propi València en la campanya 2007/08. A més encara que de forma remota la possibilitat d’accés a competició europea li dóna major rellevància al torneig.

Un lloc on somriure

Encara que la possibilitat de conquistar un títol siga ínfima, l’inici de la Copa del Rei pot servir de punt d’inflexió per a un vestuari desesperat. Es va poder veure dissabte passat en el Ramón Sánchez Pizjuán en la cara de José Luis Gayà després de detenir Sergio Rico el tret que va poder suposar l’empat.

Per a pujar l’estat d’ànim de la plantilla i fins i tot atallar la dinàmica negativa de l’equip fins al moment Prandelli li ha donat rellevància a la competició. “La Copa recorda els millors moments d’aquest Club i és una porta a Europa”.

Amb l’amarg record de la golejada del Barcelona el passat curs, la veritat és que l’equip de Mestalla es va plantar en semifinals en una altra temporada infausta. El tècnic italià no vol regalar. I fins a a el València li pot haver vingut bé un rival com el Leganés, ja que malgrat ser un club d’elit, a priori hauria de ser accessible per als ches.

Per aqueix motiu i per voler “millorar el sistema” no s’espera una revolució en l’onze inicial del transalpí. De fet la convocatòria solament té l’absència obligada per lesió de Enzo Pérez i una presència ínfima del Mestalla amb Carlos Soler.

Amb la titularitat de Jaume més pròxima en la porteria que la de Ryan, les úniques novetats podrien ser l’entrada d’un home per línia. En la saga Aderllan Santos, en el mitjà Medrán i a dalt un Munir molt més efectiu que la resta d’atacants.

L’alineació de Prandelli enfront del Leganés podria ser: Jaume; Montoya, Aderllan, Mangala, Siqueira; Medrán, Parejo, Carlos Soler; Rodrigo, Santi Mina i Munir.