La salvació no s’aconseguix amb empats (2-2)

El València no ha pogut passar de l’empat en la final anticipada per la salvació davant l’Alabés (2-2). No ha sigut un partit on els de Baraja hajen pogut gaudir de grans ocasions per a guanyar, però l’encontre, tot i les circumstàncies, ha estat més favorable als interessos valencianistes per mitjà de situacions més que clares per a aconseguir els 3 punts. 

Amb este resultat, el València continuarà sent el cuer de la classificació amb 12 punts de 54 possibles i amb 1 partits menys. A 4 punts de la salvació.

Poca intensitat i poques ganes

L’última cita de l’any 2024 per al València, al igual que gran part d’esta present temporada, no va poder començar pitjor. Només havien passat 7 minuts des de l’inici de l’encontre quan Carlos Martin va aprofitar una gran internada per banda de Carlos Vicente per a avançar a l’Alabés en el marcador. El partit era molt important per als interessos valencianistas. Potser una final anticipada abans de la segona volta de la competició. Però el València, res més lluny de la realitat, no estava donant la talla davant les circumstàncies de la situació. 

I la primera part es va resumir en això mateix. El club de Mestalla s’aproximava timidament a les immediacions de Sivera mentre el conjunt basc, d’altra banda, es limitava a esperar la seua oportunitat al contraatac. Finalment, ni les nombroses i pobres internades per banda del València ni les aspiracions de l’Alabés per a estrendre l’avantatge en el lluminós tingueren èxit. 

Amb el 0-1, i poc més, arribariem al temps de descans.

Vida o mort 

Eren 45 minuts vitals a Mestalla. I el València, al menys en l’inici de la segona meitat, ho van fer notar. Així, els de Baraja van comptar fins amb 3 ocasions en només 5 minuts, totes tres protagonitzades per un Hugo Duro que, en una d’estes, va perdonar i molt l’Alabés en errar un clamorós mà a mà davant Sivera. Però la jugada, més enllà d’un possible gol per a empatar l’encontre, va acabar amb el porter del conjunt visitant lesionat. 

A partir d’ací, el València va baixar i molt les revolucions inicials en detriment d’un Alabés que volia més avantatge a l’encontre. I amb este context no molt favorable als valencianistes, va arribar la igualada. Luis Rioja, després d’un penal d’Owono a Diego López en la vorera de l’àrea, va aconseguir des dels onze metres un 1-1 necessari per a l’equip i per a Mestalla. 

Però l’empat, res més lluny de la realitat, no va poder reviure en excés les aspiracions de victòria valencianistes. I més enllà d’algunes arribades sense èxit per banda, així ho van reflectir els últims minuts del partit. En una jugada individual de Diarra en la que, de manera incomprensible, va entrar des del centre del camp fins a l’àrea valencianista sense cap marca, Mosquera va cometre penal sobre el jugador basc. I Joan Jordán, des de la pena màxima, no va perdonar al València. Era l’1-2. Era un gol que deixava més que tocat al València en la lluita pel descens. 

Però encara quedaven 11 minuts de descompte per davant. 11 minuts en els que el València, al menys, va poder rescatar un empat per mitjà de Dani Gómez en una centrada a la desesperada a l’àrea. La sensació general, tot i això, no era positiva. El conjunt de Mestalla havia deixat escapar els 3 punts en un partit on l’Alabés no havia desmostrat gran cosa al terreny de joc més enllà de dos ocasions.

Fitxa tècnica

1. VALÈNCIA CF: Stole Dimitrievski, Yarek Gasirowski, Foulquier, Rioja, Mosquera, Barrenechea, Javi Guerra, Almeida, Fran Pérez, Diego López, Hugo Duro. També jugaren Sergi Canós, Dani Gómez, Pepelu

2. DEPORTIVO ALABÉS: Antonio Sivera, Abqar, Adrián Pica, Diarra, Manu Sánchez, Antonio Blanco, Joan Jordán, Carlos Vicente, Jon Guridi, Carlos Martín, Kike García. També jugaren Owono, Guevara, Sedlar, Stoichkov, Conechny.

GOLS: 0-1 Carlos Martín (7′), 1-1 Luis Rioja (pen. 70′), 1-2 Joan Jordán (pen. 88′)

ÀRBITRE: Javier Alberola Rojas (comité manxec)

Partit corresponent a la 18ª jornada de LaLiga 2024-25 disputat a l’Estadi de Mestalla, València.