La millor defensa de la temporada acosta a València Bàsquet al ‘top8’ (66-52)

L’equip taronja va mostrar la seua versió més regular en defensa encaixant sols 52 punts per derrotar a tot un Fenerbache i demostrant que és la clau del seu joc, en una nit on Van Rossom va tornar a ser el més destacat amb 17 tants i 26 de valoració. Els de Ponsarnau superen la primera pedra en el camí cap al ‘top8’.

Les imprecisions i les pèrdues van ser protagonistes en un inici anormal, fins que Vesely va aconseguir inaugurar el marcador. València Bàsquet anotaria per primera al cap de quatre minuts de partit tot i haver començat seriós en ambdós costats de la pista.

Però prompte començaria a funcionar l’engranatge taronja, ja no és notícia que a través de la defensa. A més, els atacs estaven en bones mans, perquè Van Rossom s’encarregava de repartir caramel·lets que tant Dubi com Tobey després, transformaven prop de l’anella.

Les estadístiques feien indicar que seria una bona nit per als de Ponsarnau, ja que Fenerbache va acabar el primer quart únicament amb 10 punts i tot i la falta d’encert des del triple dels dos equips, sols València Bàsquet havia sigut capaç d’obtindre solucions. A més, Guillem Vives tornava a jugar després de molt de temps absent per lesió.

Tanmateix, l’aler Pierre amb dues accions individuals de molt de mèrit clavaria als turcs en l’encontre, encara que Kalinic, emparellat amb el canadenc es va prendre la seua pròpia revenja anotant al post i furtant una pilota per muntar una contra de vertigen que transformaria Derrick.Una dupla d’ex de Fenerbache que va agafar el timó del conjunt taronja en el segon parcial amb connexions fructíferes. Però el nivell de concentració darrere ja havia baixat i els visitants es van aprofitar per a dominar la pintura filtrant passes per a un Vessely a qui li sobren recursos.

No obstant això, Ponsarnau va emparellar a Sastre amb De Colo impedint que el mag traguera el copalta, i el col·lapse turc va tornar a apoderar-se dels de Kokoskov. L’equip s’havia posat el mono de treball a temps i arribaria al descans nou punts per davant al marcador després de culminar dos contraatacs més.

En la reanimació, Fenerbache va tornar a deixar clar que Vesely era la primera opció en atac i que un De Colo desencertat continuava sent una amenaça Amb assistències de tot tipus. València Bàsquet tornava a encabotar-se en eixir-se del guió i una vegada més, els visitants donaven senyals de vida.

Els percentatges des del triple eren preocupants, sols dos anotats per cada equip per als tretze i catorze intents respectivament, però els taronja mantenien la iniciativa del xoc, gràcies a un temps mort demanat per Ponsarnau per recalcar que havien d’evitar els llançaments exteriors precipitats i mantenir la calma en la circulació.

Probablement també va insistir el català a augmentar el ritme defensiu perquè l’equip va apujar el llistó i va neutralitzar a un De Colo que s’havia connectat i ara sí que estava sent una amenaça reial. Últims deu minuts i tocava no cometre errors i clavar l’estocada final.

Per portar a terme la tasca va tornar a pista la dupla Kalinic-Williams, imprimint revolucions al xoc i ampliant l’avantatge una mica més. Tot això sota la direcció d’un Hermannsson que es va posar al capdavant de les operacions mantenint el nivell de Van Rossom.

Però davant hi havia rival, davant sobrava talent i per a duples la formada per Vesely i De Colo, que exercien de cordó umbilical per mantenir als turcs amb vida al partit. Els 30 tants anotats entre els dos eren la raó per la qual Fenerbache es trobava sols cinc per darrere al lluminós.

Ponsarnau tornaria a traure la pissarra, en aquest cas encomanant-se als ‘baixets’ per acabar de noquejar al rival. Li va eixir a la perfecció perquè Hermannsson i Sam serien els encarregats de dirigir les tropes conjuntament i terminar de sentenciar als de Kokoskov, que acabarien amb 52 punts a favor baixant la mitjana dels seus últims tretze encontres d’Eurolliga.